La Pedrera
Compra d'entrades

Notícies

12
Desembre
2016
12 Desembre 2016

Erri de Luca clou l’edició 2016 de Converses omplint l’Auditori de La Pedrera

Erri de Luca a Converses a La Pedrera

L’escriptor italià Erri de Luca ha finalitzat l’edició 2016 de Converses a La Pedrera amb una xerrada amb el també escriptor Francesc Serés. Aquesta darrera sessió del cicle ha tingut de nou una gran acollida per part del públic amb l’aforament de l’Auditori de La Pedrera complet.

Durant la seva xerrada els dos escriptors han parlat de literatura i de la Mediterrània fil conductor dels dos nous llibres editats en castellà per Seix Barral. Erri de Luca és un dels intel·lectuals europeus més compromesos amb la tragèdia de milers de persones immigrants, que cada dia naufraguen a les costes de la Mediterrània, i les seves darreres obres parlen d’aquest drama a les portes d’Europa.

Erri de Luca als divuit anys va participar en el moviment del 68 i després va ser membre del grup Lotta Continua. Ha treballat com a paleta i camioner, i durant la guerra dels Balcans va tornar a fer de conductor de combois d’ajuda humanitària. És un alpinista apassionat. Com a escriptor, és autor de més de cinquanta obres, traduïdes a 23 llengües, entre les quals algunes en català i castellà. Entre elles destaquen Aquí no, ahora no (1989), Tú, mío (1998), Tres caballos (1999), Montedidio (2002), El pes de la papallona (2011), El dia abans de la felicitat (2012) o Història d’Irene, publicada en català l’any 2014 i que tot just presenta aquests dies la seva versió en castellà. Va escriure el pamflet La paraula contrària (2016) en defensa de la llibertat d’expressió arran de ser acusat d’incitació al sabotatge contra la construcció de la línia ferroviària del TAV a la vall de Susa.

Entre altres premis ha estat guardonat amb el France Culture, el Femina Étranger a França o el Petrarca d’Alemanya.

 

Converses a La Pedrera

La tardor de 2016, la Fundació Catalunya-La Pedrera ha représ Converses a La Pedrera, un programa de converses amb personalitats de primer ordre del món de la cultura, la ciència, la política i l’economia, entre d’altres disciplines, amb la finalitat de donar a conèixer aquestes figures i la seva obra, de convidar-los a reflexionar en veu alta sobre l’actualitat social i política, i a explicar com veuen el futur des del seu àmbit professional.

Després de l’èxit assolit durant les 24 primeres sessions, i que ens han permès escoltar a: David Grossman, Azar Nafisi, Jean-Claude Carrière, Carlo Ginzburg, Zygmunt Bauman, Paolo Flores d’Arcais, Niall Ferguson, Yasmina Reza, Alberto Manguel, Valerio M. Manfredi, Julian Barnes, Tariq Ramadan, Richard Sennett, Alma Guillermoprieto, Alfred Brendel, Timothy Garton Ash, Tom Wolfe, Cees Nooteboom, Gilles Lipovetsky, Ágnes Heller, Tzvetan Todorov, Sir John Eliot Gardiner, John Gray i Nilüfer Göle, La Pedrera torna a omplir-se de contemporaneïtat aquesta tardor.

En l’edició 2016 del Cicle també hem pogut escoltar l’escriptor israelià Yuval Noah Harari (11 d’octubre), a la cosmòloga nord-americana Lisa Randall (17 d’octubre) i a la historiadora italiana Benedetta Craveri (28 de novembre).

La idea de les converses és crear un espai de diàleg en el qual es vagi més enllà de l’obra i les formulacions per les quals es coneixen aquestes personalitats: volem aprendre a veure i analitzar la contemporaneïtat a través de la mirada i el discurs dels convidats. La diversitat de disciplines i els múltiples punts de vista han de fer de les Converses a La Pedrera un mosaic d’opinions que ens permetin crear una opinió més ben fonamentada del món en què vivim.

L’organització de les Converses a La Pedrera s’ha fet en col·laboració amb Arcàdia Editorial que també promou i organitza cicles de conferències i debats de caràcter cultural.

La Casa Milà, coneguda popularment com «La Pedrera», és un edifici singular construït entre 1906 i 1912 per l'arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 1984. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de cabdal referència a la ciutat pel conjunt d'activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d'ús públic que inclou.  

segueix-nos: