És al capdamunt de la façana de La Pedrera, visible des del terrat, a l’alçada de la línia de cornisa on trobem un sinuós recorregut d’uns 800 metres que té un sentit d’enllaç entre la façana de l’emblemàtic edifici amb el seu majestuós terrat i les respectives golfes.

Aquest caminet, gairebé al cim de l’edifici, es coneix com el pas de ronda, un recorregut perimetral de l’edifici que encaixa perfectament amb l’estil gaudinià del terrat i les golfes.  Un recorregut dominat per les línies corbes i ondulades que fan que tingui trams d’amplades i pendents desiguals. Al llarg del camí, s’hi troben fins a quatre petits cupulins en forma de casc prussià, aparentment situats en punts estratègics per reforçar l’estabilitat de l’edifici. Els trobem situats, un a cada punta del pas de ronda, és a dir, a cada punta de la façana del Carrer Provença i del Passeig de Gràcia, i dos més en la cantonada d’aquests dos carrers, sobre la porta principal de l’edifici. Se’l coneix amb aquest nom per la semblança amb els camins de ronda de les fortificacions medievals, l’espai a sobre de la muralla on es situaven els soldats per fer la ronda de vigilància. D’aquesta manera, Gaudí estableix un paral·lelisme entre la façana i la muralla d’una fortificació, coronada per al pas de ronda que separa del carrer el tresor que és La Pedrera.

En la paret interior que forma el pas de ronda i que la separa de les golfes de La Pedrera hi trobem dos nivells de finestres. En el primer i nivell més baix, s’hi troben unes finestres més gran que permeten una millor il·luminació a l’interior de les golfes. Mentre que en el segon nivell i més elevat, un seguit de finestres més petites amb l’objectiu de renovar l’aire de l’interior de les golfes, així aconseguir una millor ventilació de l’espai.  A més, cadascuna de les fines està protegida per una original visera de pedra per facilitar l’entrada de llum de forma indirecta i a la vegada actua com a protecció de la pluja.

.