Conservació

Façana

Les intervencions a la façana inclouen la neteja de la pedra, la restauració d’algunes esquerdes produïdes pel pas del temps i la reparació d’alguns forjats dels balcons, les fusteries i les persianes, en una superfície total de més de 2.600 metres quadrats.

El conjunt de la façana exterior està format gairebé exclusivament per dos tipus de pedra: a les parts inferiors i en alguns dels elements estructurals de les obertures, es pot reconèixer pedra calcària del Garraf; la resta està construïda amb pedra de Vilafranca. Ambdós materials tenen un comportament mecànic força diferenciat: més porosos per a la part més visible de la façana i menys porosos per a la base, ja que també són més resistents. La pedra està subjecta a l’estructura metàl·lica mitjançant passamans doblegats o ferros en forma de T amb diferents gruixos, de 2 a 20 cm.

Amb el pas del temps, l’elevada contaminació atmosfèrica i el fet que la façana no tingui trenca aigües ocasionen taques de brutícia i reguerons provocats pel vessament de l’aigua de pluja. La porositat de la pedra fa que l’aigua es filtri i arribi al ferro dels forjats, que s’infla i pressiona la pedra provocant esquerdes. Tot i així, els estudis asseguren que ambdós tipus de pedra utilitzats a la façana es conserven en bon estat pel que fa a l’erosió.

Patis

Els dos patis de l’edifici són espais a cel obert que, amb el pas del temps, la pluja i la contaminació atmosfèrica, requereixen una intervenció exhaustiva per reparar els diferents elements. Aquests inclouen: el ferro forjat de les baranes dels balcons, les politges i estructures metàl·liques de les escales, les fusteries de finestres i balcons, i els estucs de les parets dels patis.

Les pintures murals dels vestíbuls i dels patis són una part essencial del repertori decoratiu de l’edifici. D’intensos, vius i brillants colors, el repertori més complet correspon als dos vestíbuls d’entrada a l’edifici, que reprodueixen tapissos de temàtica mitològica de la col·lecció del Patrimoni Nacional. A les parets del pati i al mur de l’escala principal hi trobem un repertori ric en elements florals.

La finalitat de les múltiples restauracions dutes a terme a les pintures murals ha estat reforçar, aportar resistència i protegir els materials pictòrics davant els agents externs, per tal que es mantinguin més temps, intentant frenar la rapidesa amb què es produeixen aquestes alteracions a causa dels efectes atmosfèrics. S’hi duen a terme tasques de neteja, consolidació i fixació de la capa de policromia descohesionada, eliminació d’eflorescències salines i als estucs, sanejament de morters amb esquerdes i aplicació d’una capa protectora aïllant.

Façana posterior

La façana posterior, visible només des de l’interior de l’illa de cases, segueix un ritme ondulant còncau-convex semblant al de la façana principal. El moviment s’accentua gràcies als pilars arrodonits —que sobresurten del pla— i al doble motllurat de les cornises dels forjats de cada planta, que donen lloc a balcons que recorren tota la longitud de la façana. Destaca l’acabat uniforme en estuc i els balcons seriats de ferro forjat.

En les diferents intervencions s’han sanejat les esquerdes de l’estuc, s’han reparat les oxidacions de les reixes dels balcons i s’ha impermeabilitzat el terra dels balcons.