Els balcons de la Casa Milà: 32 balcons únics i diferents

Cap altra imatge de la façana de la Casa Milà, i en especial dels seus balcons, explica millor el gran impacte estètic que van representar. Una sàtira de 1911 dibuixa els balcons de ferro forjat com si fossin cues de bacallà sec i penja de la cornisa un cartell on es pot llegir: “Gran exposició i venda de tripes de bacallà”. A peu de la caricatura es llegeix: “Una casa que s’ofereix en lloguer, i no em sembla malament, per vendre bacallà quan passi el Carnaval”.

La façana de l’edifici és única, no només per les seves columnes, el mur cortina i les formes de les seves pedres, sinó també pels seus nombrosos balcons, cadascun diferent de l’anterior.

A la façana es poden comptar 32 balcons amb unes reixes elaborades de la unió i fusió de ferralla, planxes, barres i cadenes de ferro. Es tracta d’una combinació força insòlita, però realment eficaç, que manté els dos principis de l’arquitectura de Gaudí: funcionalitat i estètica.

Mirant detingudament els balcons es poden observar algunes formes que recorden figures animals, màscares i evidentment formes extretes de la natura —del variat fons marí—, que alguns han comparat amb l’escultura abstracta de principis del segle XX.

Història dels balcons de La Pedrera

Va ser el 1910, ja en els últims anys de la construcció de l’edifici, quan es va instal·lar la primera reixa al segon pis, 2a, que era el pis de mostra. Aquesta reixa es va elaborar al taller dels germans Badia a la mateixa ciutat de Barcelona, on Gaudí va dirigir personalment la seva execució.

El propi Gaudí va dissenyar la primera reixa de ferro per als semisoterranis, però, com va passar amb altres detalls de La Pedrera, per problemes pressupostaris les altres reixes van ser realitzades en sèrie amb un disseny uniforme, adaptant-se a cada finestra dels semisoterranis. Actualment, a l’edifici només es conserven dues reixes originals a l’entrada del Passeig de Gràcia i una còpia facsímil al carrer de Provença. Al llarg del temps es van instal·lar comerços a la planta baixa, i les reixes van anar desapareixent. Avui només es conserven tres originals a la Casa Museu Gaudí del Park Güell i una al Museu d’Art Modern de Nova York.