Els elements destacats del pis principal

A l’entrar a la planta principal has d’imaginar que vas passejant per l’originària residència dels propietaris de La Pedrera. Aquí hi van viure Rosario Segimon i Pere Milà des del 1911. Després de diferents usos, l’any 1992 es va adequar per allotjar la sala d’exposicions de la Fundació Catalunya La Pedrera, tot mantenint l’espai diàfan de la planta lliure. Ara, mentre recorres aquest espai, descobreix els elements originals de l’arquitectura gaudiniana. Un privilegi que no et pots perdre.

L’ESCALA

L’accés al pis principal es realitza per l’escala del vestíbul de passeig de Gràcia. Era l’entrada utilitzada per a les festes de la família Milà-Segimon. A l’esquerra, t’hauràs fixat en les columnes de pedra i les baranes de ferro forjat, treballades amb cintes de ferro torsionades que li donen moviment i elegància. Si aixeques la mirada, al sostre i a la paret dreta s’hi desplega un autèntic jardí pintat: flors i camps en plena primavera envolten el recorregut. Aquest treball pictòric crea la il·lusió de caminar per una escala flotant, sostinguda per columnes a banda i banda, les reals i les pintades.

PLANTA LLIURE

Gaudí va ser el primer en utilitzar la planta lliure en un edifici! Aquí teniu la possibilitat de veure-ho. Les parets no aguanten l’estructura vertical de l’edifici, ho fan les columnes! Era el més modern dels arquitectes del seu moment. A la sala d’exposicions, amb una superfície de 1.200 m², la planta lliure es pot veure perfectament perquè no hi parets de càrrega i tot son columnes de pedra. En els altres pisos això no es pot veure perquè per viure (o treballar) es necessiten parets mitgeres per a les habitacions.

Les dues fotografies corresponen a la construcció de la planta principal. Fixeu-vos que s’estava construint l’estructura de ferro del pati del carrer de Provença. I a la fotografia de la dreta, les columnes que ara també podeu veure durant la visita a la sala d’exposicions. Tot un privilegi.

COLUMNES DE PEDRA

En aquesta planta hi ha unes trenta columnes de pedra. Gaudí fa servir un tipus pedra molt resistent, recordeu que sostenen l’estructura de l’edifici, i a la vegada permet fer-hi inscripcions decoratives. I Gaudí ens rep amb la primera columna del recorregut, la columna més profusament decorada, un espectacle de símbols i inscripcions. Gaudí volia ensenyar i amagar símbols i frases al·legòriques... Observa-la amb calma i t’ajudem a desxifrar-la.

Charitas; Rosa; perdona; oblida; tot; lo bé; creu.

Són referències religioses —com charitas (caritat/amor), perdona o oblida—, i la paraula Rosa al·ludeix tant a la simbologia cristiana (la rosa com a copa de la sang de Crist) com al nom de la propietària de la casa, Rosario, present també a la façana. Si t’hi acostes, veuràs també flors esculpides, creus i una petxina que enriqueixen el simbolisme d’aquesta columna única i singular.

Les altres columnes de pedra les podràs veure al llarg del recorregut, amb algun que d’altre element decoratiu.

ELS SOSTRES

Quan segueixis avançant pel pis principal, aixeca la mirada i fixa’t en els sostres. En la primera part del pis, en els sostres no es veu ni rastre de Gaudí. Un cop mort l’arquitecte es va encarregar una gran reforma i l’any 1927 es van enderrocar uns 500 m2 de sostres de diverses estances, i també es van treure el parquet i vint portes i finestres.

En canvi, a l’altra meitat del pis —la que donava al carrer Provença i que estava llogada—, es van salvar tots els sostres gaudinians. Una gran oportunitat per descobrir el Gaudí més original i que la Fundació Catalunya La Pedrera mostra i conserva.

A diferència d’altres edificis coetanis, la singularitat dels sostres de La Pedrera és que no son rectes. Aquí les seves corbes els permet adaptar-se a la singular distribució de la planta de l’edifici. En aquesta planta pots apreciar un repertori excepcional de sostres de guix ornamentat.

Per a Gaudí era important actuar en cada detall de l’edifici i deia que “L'ornamentació, per ser interessant, ha de representar objectes que ens recordin idees poètiques (..). Poden ser representatius del regne animal i vegetal, i topogràfic o mineral. També poden ser geomètrics en les formes de cossos, superfícies, línies i combinacions de totes elles”.

I aquí tens la possibilitat d’alçar la vista i veure els sostres més espectaculars de tot l’edifici i realitzats fa més de 100 anys.