Un harem a La Pedrera

El dilluns 28 d’octubre de 1918, el príncep egipci Ibrahim Hassan (el Caire, 1879 – Barcelona, 1918) va morir al seu domicili de La Pedrera, al Passeig de Gràcia 92. El príncep era nebot del sultà d’Egipte i nét del jedive[1] Ismail Paixà, i feia temps que residia a Barcelona.

Educat a les millors escoles d’Europa, havia viscut a Viena, París i Londres. Abans de la seva estada a Barcelona havia estat president de la Cairo Electric Railways & Heliopolis Oases Company. Home de gran cultura, era membre de la Société de Géographie d’Égypte, de la Royal Geographical Society del Regne Unit, de la Société Royale Belge de Géographie i de la Société Royale de Géographie d’Anvers, entre d’altres.

Josep Bayó Font, constructor de La Pedrera, recordava en una entrevista que li va fer Joan Bassegoda el 21 de gener de 1970 que un príncep indi havia llogat un pis a La Pedrera. Segons les seves paraules: «Allò era un harem; no sé si tenia dotze o catorze negres, dones i homes. I quan sortia, tant es vestia de senyor com d’indi, i tenia un cotxe enorme, un Alfa Romeo» (Joan Bassegoda Nonell, Josep Bayó Font, Contractista de Gaudí. Barcelona: Edicions UPC, 2003).

En realitat, es tractava d’un príncep egipci i no indi, però la història és del tot certa. A la tardor de 1911, la premsa local es fa ressò de l’estada a Barcelona d’un hoste il·lustre. Era diplomàtic i home de negocis, i a Barcelona exercia com a president de la Sociedad del Tranvía Casa Gomis – Rabassada, que donava servei al desaparegut Casino de la Rabassada.

«HOSTE IL·LUSTRE. Procedent de París, es troba a Barcelona el príncep Ibrahim Hassan. Sa Altesa ha estat visitant detingudament la nostra bella ciutat i els seus voltants. Un dels atractius que més poderosament li han cridat l’atenció és el bell panorama que s’albira des de la terrassa de la Rabassada, al l’hotel de la qual va dinar i sopar ahir, passant també en aquells establiments una gran part de la vetllada. El príncep Ibrahim Hassan, que és també president de la Sociedad del Tranvía Casa Gomis – Rabassada, es mostrà singularment complagut per la sobirana bellesa d’aquells paratges que la tardor revesteix d’un encís majestuós.» (La Vanguardia, 1 d’octubre de 1911)

El setmanari il·lustrat L’Esquella de la Torratxa no va desaprofitar l’ocasió i, amb la seva habitual sornegueria, va comentar l’estada del príncep a Barcelona:

«Per una gasetilla que aquests dies ha voltat discretament per tota la premsa barcelonina hem sabut que el president de la Societat del Tramvia Ca’n Gomis – Rabassada no és res menys que un príncep; el príncep Ibrahim Hassan, cosí germà del sobirà d’Egipte.
Quines voltes fa el món!
I quins capricis té la Història!
Un descendent dels Faraons, explotant negocis elèctrics a la vessant del nostre Tibidabo!…
Qualsevol que, meditant sobre aquest fet, recordi les piràmides dirà tot seguit:
—Això és piramidal!»

L’única imatge gràfica coneguda del príncep es va publicar al setmanari satíric Cu-cut! el 5 d’octubre de 1911:

«Retrat del príncep Ibrahim Hassan, cosí germà del jedive d’Egipte, a qui no sols ha encantat l’esplèndid panorama que es divisa des de la terrassa de la Rabassada, sinó que encara l’han sorprès més els grans tallers de la casa BAGUÑÁ i CORNET, l’edifici de la qual va visitar, recorrent totes les seccions i dependències. El príncep Ibrahim Hassan, que també és president de la Sociedad del Tranvía Casa Gomis – Rabassada, va quedar molt satisfet dels esplèndids gravats de la fàbrica de la casa BAGUÑÁ i CORNET, tant, que, segons va afirmar, és la millor d’Espanya i d’Egipte.»

Un episodi curiós de la seva biografia és que, a l’abril de 1911, es va casar a Londres amb l’actriu nord-americana Ola Humphrey. El matrimoni va durar poc, uns sis mesos, ja que, segons les declaracions d’Ola Humphrey a un diari de Nova Zelanda al desembre del mateix any, el seu casament va ser un error. L’acusà de tenir-la «tancada» i de tractar-la com una més del seu harem. El príncep va arribar a Barcelona al setembre de 1911 i és possible que l’actriu l’acompanyés, tot i que no en tenim constància. Després del divorci, Ola Humphrey se’n va anar a Califòrnia i l’any 1915 va protagonitzar la pel·lícula Under the Crescent, basada en la seva breu vida com a princesa. D’aquest film, dirigit per Burton L. King, amb guió de Nell Shipman i distribuït per The Universal Film Manufacturing Company Incorporated, no se’n conserva cap còpia.

Aquesta aportació s’ha dut a terme gràcies a una magnífica pista proporcionada per Anna Buti.

[1] El jedive era l’equivalent al governador d’Egipte i del Sudan entre 1867 i 1914.