La Pedrera i el cinema. L'Inconnu de Shandigor

Al llarg dels anys, La Pedrera ha estat escenari de més de quinze pel·lícules, des de Josep Maria Argemís Gaudí (1960) fins a Vicky Cristina Barcelona (2008) de Woody Allen i Rastros de Sándalo (2014) de Maria Ripoll, passant per Professione: reporter (1975) de Michelangelo Antonioni, protagonitzada per Jack Nicholson i Maria Schneider, o Biotaxia (1968) de José María Nunes, entre moltes altres.

Podeu trobar més informació sobre aquestes pel·lícules a
http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cast/index.htm, a l’apartat «Un lloc de ficció».

Estem segurs que existeixen moltes altres pel·lícules rodades a La Pedrera o en les quals apareix aquest edifici i de les quals no tenim constància. En aquest sentit, avui podem conèixer, gràcies a Merli Marlowe, una joia de l’arxiu cinematogràfic suís: L’inconnu de Shandigor.

Dirigida l’any 1967 pel suís Jean-Louis Roy, L’inconnu de Shandigor és una paròdia del cinema d’espionatge, especialment de les pel·lícules de James Bond. En paraules del mateix director, es tracta d’un film fantàstic d’espionatge, un homenatge a les pel·lícules d’aventures de la seva joventut, en què el món de la Guerra Freda és evocat a través d’una visió barroca i poètica dels diferents escenaris i personatges. Amant de l’arquitectura, Roy amaga en el títol un homenatge a Le Corbusier i a Chandigarh, la ciutat dissenyada per l’arquitecte suís a l’Índia. Tanmateix, són sobretot les obres de Gaudí, amb les seves formes arrodonides i oníriques, les que contribueixen a evocar un indret màgic i exòtic.

El científic atòmic mig boig Von Krantz ha descobert un mètode per desactivar armes nuclears: l’Anulator. Von Krantz, invàlid, viu a casa seva amb la seva filla Sylvaine i el seu ajudant albí Yvan, a qui tiranitza despietadament. Els serveis secrets de diverses potències estrangeres i altres organitzacions, com «Les Chauves», encapçalada per Serge Gainsbourg, i «Les Asiatiques du Soleil Noir d’Orient», encarreguen als seus agents que s’apoderin dels plànols de l’Anulator. Les imatges de l’acció queden registrades en una pel·lícula familiar rodada durant unes vacances a Shandigor (que, curiosament, s’assembla molt a Barcelona…).

El terrat de La Pedrera és un dels escenaris del retrobament entre Sylvaine, la filla de Von Krantz, i el seu antic amant Manuel. Després de descobrir casualment on amaga els plànols de l’Anulator, Sylvaine fuig de casa del seu pare i és capturada per un grup d’agents calbs, que la droguen per interrogar-la. En ple deliri, Sylvaine repeteix «Shandigor» i «Manuel». Els agents decideixen portar-la a Shandigor i seguir-la, amb l’esperança que els condueixi fins als plànols de l’arma secreta. Sylvaine es retroba amb Manuel i passegen per un Park Güell desert, el parc d’atraccions del Tibidabo i La Pedrera. Corren pel terrat mentre un agent calb els observa entre dues xemeneies. La Pedrera i les seves formes extravagants contribueixen, com molts dels altres escenaris escollits, a crear una atmosfera deliberadament freda i misteriosa. El deteriorament visible en l’estuc escrostonat de les xemeneies reforça el caràcter espectral de l’escena.

L’inconnu de Shandigor és una obra singular dins la filmografia de Roy que, gràcies a la interpretació de Daniel Emilfork (Von Krantz) i a l’ús d’una escenografia sorprenent i impactant, s’ha convertit en una pel·lícula de culte del cinema suís. El cineasta explota les formes pseudofuturistes, barroques i geomètriques de diversos escenaris i edificis, tant a la regió de Ginebra —amb els Bains des Pâquis, el Château El Masr i La Gordanne— com a la ciutat de Barcelona, especialment a través de les obres de Gaudí: el Park Güell, la Sagrada Família i La Pedrera.

Jean-Louis Roy va iniciar la seva carrera l’any 1954 com a operador de càmera a la Televisió Suïssa. Abans de convertir-se en director, va treballar com a muntador. L’any 1970 va dirigir Blackout com a membre del Groupe 5, un col·lectiu de cinc cineastes que treballaven per a la llavors jove televisió suïssa. El 1972 va dirigir L’Indien des Acacias, l’any següent La Maison des souvenirs i, el 1984, Romands d’amour. Es va retirar el 2006.

Fitxa tècnica
Direcció: Jean-Louis Roy
Guió: Jean-Louis Roy, Gabriel Arout i Pierre Koralnik
Fotografia: Roger Bimpage
Muntatge: Françoise Gentet
Producció: Gabriel Arout
Productora: Frajea Films
Música: Alphonse Roy i Serge Gainsbourg
Repartiment: Marie-France Boyer (Sylvaine), Ben Carruthers (Manuel), Daniel Emilfork (Herbert Von Krantz), Jacques Dufilho (Schoskatovich), Serge Gainsbourg (el cap dels calbs), Howard Vernon (Bobby Gun), Marcel Imhoff (Yvan), Jacqueline Danno (Esther), Marc Fayolle, Adrien Nicati, Serge Nicoloff i Georges Wod (espies), Eric Brooke, Gabriel Arout i Pierre Chan.

90 min. Blanc i negre. Llengua: francès.

La pel·lícula es va presentar al Festival de Cannes l’any 1967. El seu èxit comercial va ser limitat. El juliol de 2016 va ser projectada en versió restaurada al 70è Festival Internacional de Cinema de Locarno, a la secció «El cinema suís redescobert».