Me llamo Pilar Paulí y nací el 18 de octubre de 1926 en La Pedrera.

El meu avi, el pare de la meva mare, era cotxer dels Milà, els propietaris de La Pedrera, i hi conduïa carruatges de cavalls. Anys més tard, quan ja no hi havia carruatges, va aprendre a conduir automòbils i es va convertir en xofer.

Els meus avis vivien a La Pedrera, a la planta baixa, al costat de la porteria. Pel que sé, van ser els primers a viure-hi, ja que abans que arribessin els primers llogaters s’hi van instal·lar els treballadors: el mecànic encarregat del manteniment de les calderes i el meu avi, que, com he dit, era el cotxer, tots dos amb les seves respectives famílies. La meva besàvia (la mare de la meva àvia materna) també vivia amb ells i hi va morir a causa d’un accident. Havia estès la roba al terrat utilitzant l’ascensor de càrrega, però les instal·lacions encara no estaven acabades, o potser a causa de la manca de mesures de seguretat de l’època (no hi havia portes)… En qualsevol cas, l’ascensor de càrrega es va posar en marxa i la va matar mentre treia el cistell de la roba. Com podeu imaginar, tot això ho sé només a través dels relats familiars; no vaig arribar a conèixer aquesta besàvia.

La meva mare, la Pepita, es va casar als 19 anys amb el meu pare, en Lluís, que era el xofer del senyor Antonio Feliu, que vivia al mateix edifici i era fabricant tèxtil. Tal com era habitual en aquella època, un home solter, tot i viure sol, tenia molts servents: xofer, majordom, minyones, cuiner i mestressa de casa.

Quan els meus pares es van casar, els meus avis els van cedir el pis i es van traslladar a un altre. I així va ser com jo vaig néixer a La Pedrera. Més endavant ens en vam anar perquè la meva mare va obrir una botiga al barri de Sant Antoni, tot i que durant molts anys encara hi vam continuar anant de visita.