Español

English

Français

Italiano

Portuguese

Deutsch

中文

한국어

日本語

Entrades

Història

En la seva plenitud professional, quan ja havia assolit un estil propi i una manera de fer independent respecte als estils històrics, Antoni Gaudí va projectar la Casa Milà (1906-1912), també coneguda com La Pedrera. Aquesta es convertiria en la seva última obra civil, així com en una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals.

A l'edifici hi han viscut prínceps, diplomàtics, advocats, notaris, metges, empresaris tèxtils i de l'automòbil, actors i actrius, artistes, periodistes, polítics, espies, vidents i militars.

La valoració de l'obra de Gaudí ha evolucionat amb el temps, passant de la controvèrsia i la desídia a una admiració universal que ha consolidat La Pedrera com una obra fonamental de l'arquitectura de Barcelona.

«Quan l'edifici té simplement el que necessita amb els mitjans disponibles, té caràcter, té dignitat, que és el mateix» - Antoni Gaudí

La història de La Pedrera

1906

Projecte i construcció

Roser Segimon i Pere Milà encarreguen a Gaudí la construcció de la seva nova casa. El 2 de febrer del 1906 es presenten els plànols a l'Ajuntament i s'inicien els treballs. El 1909 la Comissió de l'Eixample certifica que l'edifici té caràcter monumental i no s'ha d'ajustar estrictament a les ordenances municipals. El 31 d'octubre del 1912 Gaudí certifica el final de les obres i declara que, d'acord amb els seus plànols i la seva direcció, tota la casa està en disposició de ser llogada.

La construcció va despertar molt d'interès i se li van fer diversos reportatges com el de la revista La Edificación Moderna (1908), que elogia el treball de Gaudí per la seva originalitat «en l'art de construir». S'explica que Gaudí es preocupava de satisfer les necessitats de la vida moderna «sense que la naturalesa dels materials ni les seves condicions de resistència siguin un obstacle que limiti la seva llibertat d'acció», i descriu l'estructura de columnes com una novetat per aconseguir espais de grans dimensions i molt lluminosos.

1906

1912

Primers inquilins i primera reforma

Els primers inquilins eren amics o coneguts del matrimoni Milà-Segimon. Noms il·lustres com Paco Abadal, propietari de la marca d'automòbils Abadal i Cia. Alberto I. Gache, cònsol de la República Argentina. El Dr. Jaume Queraltó i Ros, que lloga una part del pis principal. Antoni Feliu Prat, empresari tèxtil. Va ser un dels primers a tenir un cotxe de motor a l'edifici —un Rolls-Royce—, per al qual Gaudí va haver de modificar l'accés a la cotxera, situada al soterrani. El príncep egipci Ibrahim Hassan, diplomàtic i home de negocis. Pensió Hispanoamericana i la família Baladia.

A Roser Segimon mai no li va agradar la decoració gaudiniana del seu domicili, de manera que, després de la mort de Gaudí, encarrega enderrocar una part del pis, 532,50 metres quadrats de cels rasos, i també demana obra nova dissenyada pel decorador Modest Castañé i Lloret. Les estances afectades van ser la sala de festes, el hall i el vestíbul —amb els entresolats corresponents—, el despatx i el saló, la sala-menjador, el dormitori i el corredor. També va encarregar treure el parquet i les persianes, i es van substituir vint portes i finestres.

1912

1929

Comerços i guerra civil

Primers comerços als baixos de l'edifici: la Sastreria Mosella, la llenceria Marbel, el Colmado Solé, la botiga de mobles Esteban Roigé i l'Hotel-Pensió Sáxea.

El cop d'estat militar del 17 de juliol del 1936 dona pas a tres anys de Guerra Civil Espanyola. La Pedrera va ser requisada i, durant gran part de la guerra, va ser la seu de diverses conselleries del Govern republicà.

Durant la guerra civil el matrimoni Milà-Segimon va viure entre Blanes i l'Aleixar, a Tarragona. En acabar la guerra, l'any 1939, van tornar al passeig de Gràcia.

1929

1940

Nova propietat

El 22 de febrer del 1940 mor Pere Milà. Hi segueixen arribant nous inquilins: família Roca Sastre Muncunill, el «notari de La Pedrera»; família Yglesias-Rovira; família Monset; família Vallès-Tuset. S'instal·la als baixos del passeig de Gràcia el primer establiment de la Perfumeria Magda, una de les botigues de luxe de la postguerra.

El 1946, Roser Segimon ven l'edifici a la Compañía Inmobiliaria Provenza, SA (CIPSA), encara que continua vivint al pis principal. L'últim contracte que signa és amb el seu nebot, el pintor Pere Segimon.

1940

1947

Apartaments de pas i primers reconeixements

El 1953 F. J. Barba Corsini construeix catorze apartaments a les golfes. Els apartaments, pensats per a estades curtes, incloïen mobiliari dissenyat per l'arquitecte mateix.

S'hi instal·len el taller joieria d'Aureli Bisbe, la botiga de joguines Kind, el Dr. Trias i Pujol, el periodista italià Alfredo Giorgio Messori, el notari Eladi Crehuet Marrons, l'uròleg Antoni Puigvert i l'empresa Ciments Molins.

El 30 d'octubre del 1962, La Pedrera s'inclou en el Catàleg del patrimoni històric-artístic de la ciutat de Barcelona. És el primer inventari que es redacta a l'Estat espanyol per a la conservació dels monuments de la ciutat.

El 27 de juny del 1964, Rosari Segimon mor.

A poc a poc es comença a valorar Gaudí i La Pedrera. El 1956 se celebra la primera exposició dedicada a l'arquitecte, promoguda per l'associació Amics de Gaudí i dirigida per J. M. Sostres, Oriol Bohigas i Joan Prats. De gran modernitat expositiva, inclou objectes, maquetes i fotografies de gran format de tots els edificis, realitzades per Català-Roca. Entre els objectes hi ha tres reixes de la planta baixa de La Pedrera. Posteriorment, les reixes es van lliurar a Amics de Gaudí i actualment s'exhibeixen al jardí de la Casa Museu del Park Güell.

George R. Collins, historiador de l'arquitectura i fundador d'Amics de Gaudí als Estats Units, va ser retratat a diversos espais de l'edifici. Estava allotjat a l'Hotel-Pensió Sáxea. Collins promou la mostra «Gaudí» al MoMA de Nova York. De La Pedrera se'n presenta una reixa de la planta baixa pertanyent a un col·leccionista nord-americà. Uns anys després, aquesta reixa va passar a formar part de la col·lecció del MoMA.

L'arquitecte de la Universitat de Waseda Kenji Imai funda l'associació d'Amics de Gaudí al Japó. Imai promou el patrimoni gaudinià al Japó i visita La Pedrera en diverses ocasions.

1947

1966

Nous usos i reconeixement patrimonial

L'arquitecte Gil Nebot adapta l'antic habitatge del pis principal com a seu de les oficines de la companyia d'assegurances Northern.

El 1979 el pis principal es lloga a l'empresari i editor Olegario Sotelo Blanco. A la part del carrer de Provença s'hi instal·la una galeria d'art, i a la part del passeig de Gràcia s'hi instal·la un bingo gestionat pel Centre Aragonès de Sarrià.

El 20 d'agost del 1969 el Govern espanyol inscriu l'edifici, juntament amb quinze obres més de Gaudí, com a monument historicoartístic d'interès nacional. En entrar en vigor la Llei del patrimoni cultural català, La Pedrera es va incloure de forma automàtica en la llista de béns culturals d'interès nacional (BCIN), que és la màxima distinció i protecció del patrimoni.

El 2 de novembre del 1984, juntament amb el Park Güell i el Palau Güell, La Pedrera - Casa Milà és declarada per la UNESCO bé cultural del patrimoni mundial pel seu valor universal excepcional.

L'1 de desembre del 1976 s'inaugura part del garatge com a centre comercial, Mercadillo o Pedrera Market, amb cinquanta boutiques: des de botigues de marroquineria, perfumeria, discos i souvenirs fins a una llibreria i una casa de jardineria, entre d'altres. Als baixos ja s'hi havien instal·lat una botiga de fotografia, la casa de moda Parera, la marroquineria Marpal, un snack-bar i un estanc. I nous inquilins, com Indústries Jardí, Detectius Jamip o Ramos & Arroyo Advocats. Carmen Burgos-Bosch i Lluís Roca Sastre Muncunill, notari i fill del notari de La Pedrera, s'hi instal·len de manera definitiva.

El 1971 una pedra de grans dimensions s'havia desprès del primer pis. La manca de conservació era palesa. Es van dur a terme les reparacions corresponents, dirigides per l'arquitecte Antonio Comas de Mendoza.

1966

1986

El tresor redescobert

El desembre del 1986, Caixa Catalunya compra l'edifici i s'inicien les obres de restauració després d'anys d'abandó.

El juliol del 1992 s'inaugura la rehabilitació del pis principal com a sala d'exposicions, i dos anys després l'antic garatge com a Auditori.

A les golfes de l'edifici s'hi instal·la la primera exposició permanent per donar a conèixer la vida i obra de Gaudí, la primera en un edifici gaudinià.

El juny del 1996 finalitzen les obres de restauració de tot l'edifici i s'obre al públic com a centre cultural.

1986

2013

Actualitat

Neix la Fundació Catalunya La Pedrera, una fundació privada i independent que destina tots els recursos generats per les seves activitats a projectes socials, mediambientals, educatius i culturals. Cada any es desenvolupen projectes destinats a fomentar el talent, la creació i l'educació, conservant el patrimoni natural i cultural.

La Fundació és l'actual propietària de l'edifici de La Pedrera, un espai singular que combina múltiples usos. És la seva seu institucional, està obert al públic per a visites diürnes i nocturnes, és un centre cultural que acull exposicions, conferències i activitats, disposa de lloguer d'espais, despatxos d'empreses i botigues a la planta baixa, alhora que manté la funció inicial d'edifici d'habitatges residencials de lloguer.

La Fundació treballa intensament per compatibilitzar tots els usos amb la gran afluència de visitants, mantenint uns nivells de qualitat de visita òptims i la conservació d'un patrimoni mundial de primer ordre.

La Pedrera ha estat visitada per més de 29 milions de persones i s'han organitzat més 90 exposicions a la sala del pis principal, la qual cosa consolida la Fundació Catalunya La Pedrera com un referent cultural i de prestigi a la ciutat de Barcelona.

2013

Curiositats

Arquitectura

Història

La història de La Pedrera

Visita La Pedrera, una de les millors obres de Gaudí

Curiositats

Conservació