La carrera d’Antoni Gaudí va ser un procés de reflexió i anàlisi de diferents estils arquitectònics que el va preparar per a una nova arquitectura, entre la tradició i la modernitat, cap a un llenguatge formal propi i singular.

«Jo tinc aquesta qualitat de sentir, de veure l'espai perquè sóc fill de calderer. El calderer és un home que d'una superfície fa un volum; veu l'espai abans de començar a treballar.» Antoni Gaudí

«Els qui vulguin fer arquitectura han de posseir remarcables aptituds i una forta disciplina.» L’arquitecte és «l’home sintètic, que veu les coses clarament de conjunt abans de ser fetes, que situa i lliga els elements en la seva relació plàstica i en la distància justa, així com la qualitat estàtica i el sentit policrom.» Antoni Gaudí

 

Cronologia

1879

Fanals per a l’enllumenat públic I Barcelona

Primer encàrrec oficial de l’Ajuntament de Barcelona.

Gaudí dissenya fanals per a l’enllumenat públic amb tres i sis braços, coronats per un casc amb ales, símbol del poder comercial que Barcelona havia tingut i que encara tenia en aquell moment. Els fanals eren de llum de gas i es conserven a la plaça Reial i al pla de Palau.

Info

1878

Vitrina per a la guanteria d’Esteve Comella I Barcelona

Projecte d’una vitrina de ferro i vidre per a aquesta guanteria del carrer d’Avinyó.

El moble es va mostrar a l’Exposició Universal de París d’aquell any, on el va admirar l’industrial Eusebi Güell i Bacigalupi: va quedar tan sorprès per la qualitat de la vitrina, que va voler conèixer-ne l’autor, i així va iniciar la seva relació amb l’arquitecte.

Info

1878

Disseny de mobiliari per a la capella dels marquesos de Comillas I Comillas (Santander)

Projecte de mobiliari per a la capella que la família López té a prop del palau de Sobrellano, a Comillas (Santander).

El conjunt constava d’una poltrona de respatller alt, un reclinatori i un banc. L’execució l’efectuà la fusteria d’Eudald Puntí (Barcelona) cap a l’any 1880, quan la capella ja estava enllestida. El mobiliari, que encara es conserva, presenta temes vegetals d’estil ogival i representacions de figures animals.

Info

1879

Farmàcia Gibert I Barcelona

Projecte de construcció i decoració per a la farmàcia de Joan Gibert i Soler, al passeig de Gràcia de Barcelona.

Es tractava d’un rètol, dues vitrines exteriors, un taulell de marqueteria i un banc de fusta. L’establiment va ser enderrocat uns quants anys després.

Info

1881

Nau Gaudí de Mataró I Carrer de la Cooperativa, 47, Mataró

Elaboració del pla general de la fàbrica de teixits La Obrera Mataronense, la primera societat cooperativa obrera d’Espanya.

Després d’haver-ne enllestit els projectes de la bandera (1873), del casino recreatiu (1878) i de les cases per als treballadors (1878), Gaudí en va fer d’altres, com ara la bàscula i la porteria (1883), l’estendard de la societat (1884) i la decoració d’una sala per a una festa cultural (1885). El treball més remarcable fou, però, la Sala de blanqueig (1883), una gran nau destinada a les calderes per al lleixiu i als contenidors per rentar i escórrer els fils. L’edifici projectat és d’una gran simplicitat i senzillesa, amb tretze arcs parabòlics esvelts i resistents, creats per petits trams de fusta muntats amb perns. L’ús d’aquests arcs va permetre a Gaudí crear un espai ampli i diàfan de gairebé 600 m2, sense haver de recórrer a divisions internes o a sistemes estructurals com columnes o pilars.

Info

1883-1888

Casa Vicens I Carrer de les Carolines, 18-24, Barcelona

obra gaudi casa vicens

Primera casa residencial encarregada per Manuel Vicens. Va ser projectada com una casa d’estiueig amb jardí, en què les formes geomètriques i la rica ornamentació, inspirada en la vegetació de l’entorn, són presents tant a l’exterior de la casa com en els diferents espais interiors.

La Casa Vicens té fortes influències medievals i àrabs en la majoria de les estances, com, per exemple, la famosa sala fumador. Cal destacar l’ús avançat que Gaudí va fer dels mitjans de producció industrial, com en el cas de les rajoles i la reixa de ferro forjat en forma de margalló.

Info

1883-1885

«El Capricho» I Barri de Sobrellano, s/n, Comillas (Cantàbria)

obra gaudi el capricho

Al mateix moment que es construïa la Casa Vicens, Gaudí va rebre l’encàrrec d’aquesta vil·la d’estiueig per a l’indià Máximo Díaz de Quijano, cunyat d’Antonio López, marquès de Comillas (sogre d’Eusebi Güell).

Obra de clara influència orientalitzant, sobretot en la torre, que recorda un minaret. L’exterior de l’edifici es caracteritza per la utilització de la pedra a la part baixa i del maó vist, adornat amb franges de ceràmica vidriada que representen gira-sols. De gran vistositat, l’obra suposa un pas endavant en l’estil propi i singular de Gaudí.

Info

1883-1926

Basílica de la Sagrada Família I Carrer de Mallorca, 401, Barcelona

obra gaudi sagrada familia

Gaudí va assumir la direcció d’aquesta obra partint d’una planta neogòtica que ja havia construït Francisco de Paula del Villar, amb qui havia començat a col·laborar mentre estudiava a l’escola d’arquitectura. Durant els gairebé quaranta anys en què hi va treballar, fins a la seva mort, va projectar l’absis i la façana del Naixement, delimitar el perímetre i coronar un dels campanars, Sant Bernabé. El plantejament de l’edifici porta a les últimes conseqü.ncies les propostes geomètriques i estructurals de Gaudí.

Gaudí va projectar una església de planta basilical de cinc naus amb un creuer de tres, de manera que es configurava una planta de creu llatina. La basílica consta de tres façanes monumentals que representen els tres moments culminants de la vida de Jesucrist: Naixement, Passió i Glòria. El conjunt es va coronar amb divuit torres d’entre 100 m i 170 m d’alçària; d’aquestes torres, dotze corresponen als apòstols, quatre als evangelistes i dues ―les més altes― a Maria i a Jesús. La Sagrada Família va ser oficialment consagrada com a basílica per al culte catòlic el 2010.

Info

1884-1887

Pavellons de la Finca Güell I Avinguda de Pedralbes, 7, Barcelona

obra gaudi pavellons guell

Aquest és el primer treball de Gaudí per al seu gran mecenes, Eusebi Güell: dos pavellons d’accés a la finca que té al nord de Barcelona, destinats a la casa del porter i les cavallerisses amb picador. Gaudí va resoldre l’estructura dels pavellons a partir de voltes i d’arcs parabòlics, utilitzant el totxo com a material bàsic de construcció amb rica decoració arabitzant.

Cal destacar l’ús que per primer vegada va fer del trencadís ceràmic per al recobriment de les torres d’accés, i l’espectacular reixa de ferro forjat en forma de drac de la porta de carruatges. Aquesta figura representa el drac guardià del Jardí de les Hespèrides vençut per Hèrcules, en un episodi que narra Jacint Verdaguer al poema L’Atlàntida.

Info

1886-1890

Palau Güell I Carrer Nou de la Rambla, 3-5, Barcelona

obra gaudi palau guell

A les portes de la celebració de l’Exposició Internacional de 1888, Eusebi Güell va encarregar a Gaudí la seva residència familiar, que havia de servir també d’espai per a recepcions. L’edifici consta de sis nivells, resolts d’una manera funcional i diferent a cada planta, que giren al voltant d’un gran saló central, cobert per una cúpula parabòlica excepcional que permet l’entrada de llum natural.

Cal destacar les cavallerisses al soterrani, amb accés mitjançant rampes helicoidals, i el terrat. Aquí Gaudí trenca radicalment amb la tradició i presenta les xemeneies i les ventilacions com elements escultòrics revestits de trencadís. Més tard va repetir aquesta tipologia de terrat a la Casa Batlló i a La Pedrera.

Info

1887-1893

Palau episcopal I Plaça d’Eduardo Castro, Astorga (Lleó)

obra gaudi palau episcopal astroga

L’any 1886 un incendi va destruir totalment la residència del reusenc Joan Baptista Grau i Vallespinós, bisbe de la diòcesi d’Astorga, al nord-oest d’Espanya, que va encomanar un nou edifici al seu amic Gaudí. Aquest palau d’aparença neogòtica (per l’estructura i per la sobrietat dels murs de pedra) consta de quatre nivells, que reben la llum natural a través d’un espai central que travessa l’edifici.

Mort el bisbe, van sorgir discrepàncies entre l’arquitecte, els canonges i la junta diocesana i Gaudí va dimitir, tot deixant l’obra inacabada.

Info

1888

Pavelló de la Companyia Transatlàntica I Barcelona

Edifici de caràcter provisional, construït per a l’Exposició Universal de 1888.

Aquest pavelló va servir com a expositor dels productes i els serveis de la Companyia Transatlàntica, dedicada al transport marítim i propietat d’Antonio López, marquès de Comillas. El pavelló era el mateix que Adolfo García Cabezas havia construït el 1887 per a l’Exposició Marítima de Cadis, i que Gaudí va aprofitar i reformar. En va modificar radicalment l’aspecte extern, afegint-hi quatre torres de gran alçària, refent-ne el pòrtic i instal·lant-hi diversos pals. El pavelló es va enderrocar durant la dècada dels seixanta, quan es va construir el passeig Marítim de Barcelona.

Info

1888-1890

Col·legi de les Teresianes I Carrer de Ganduxer, 85, Barcelona

obra gaudi teresianes

Edifici destinat a convent, col·legi i internat, encarregat per la Companyia de Santa 5 Teresa. La construcció havia de ser senzilla i econòmica. Gaudí va concebre el col·legi com un original castell neogòtic, amb una façana que combinava el mur de pedra i el maó. La incorporació de símbols religiosos és la nota dominant, amb anagrames de Jesucrist, escuts carmelitans i creus de quatre braços a les torres dels angles.

L’edifici té quatre nivells i està distribuït a partir de tres crugies longitudinals, la central de les quals fa la funció de lluerna i passadís de circulació. Cal destacar l’aplicació dels arcs parabòlics a la part central, a les dues parts laterals i als diferents espais de circulació, així com les finestres i el porxo d’accés, aquest darrer tancat amb una reixa de ferro forjat.

Info

1891-1893

Casa Botines I Plaça de San Marcelo, Lleó (Lleó)

obra gaudi casa botines

Gaudí va projectar un edifici d’habitatges de lloguer i d’ús comercial per a Simón Fernández Fernández i Mariano Andrés González Lluna, representants a Lleó del Banc Hispano-Colonial de Barcelona i propietaris d’una casa de canvi i d’un magatzem de teixits.

Edifici de planta trapezoidal, amb una aparença exterior que recorda un castell medieval, tot i que interiorment és un immoble funcional de construcció mixta, amb murs de càrrega als habitatges i amb pilars de ferro a les zones comercials.

Info

1895

Cellers Güell I Carretera Comarcal, 246, Sitges (El Garraf)

Aquestes cellers eren unes caves per al vi que Eusebi Güell i Bacigalupi produïa al Garraf, al sud de Barcelona. És una obra plantejada per Gaudí en la qual va intervenir, d’una manera molt directa, el seu col·laborador Francesc Berenguer.

Consta de dos edificis, la porteria i el celler. Al celler predomina especialment l’ús de l’arc parabòlic, que en defineix la forma piramidal.

Info

1898-1900

Casa Calvet I Carrer de Casp, 48, Barcelona

obra gaudi casa calvet

Edifici comercial i d’habitatges de lloguer encarregat pels fills de l’industrial Pere M. Calvet. Aquest edifici de sis plantes és una obra de transició entre el primer Gaudí, d’influències neoclàssiques i barroques, i el de maduresa, que treballa amb les línies corbes i les superfícies ondulants. Destaca per la lluminositat dels patis interiors.

L'Ajuntament de Barcelona va guardonar la Casa Calvet com a millor edifici de l’any 1900.

1890-1917

Església de la Colònia Güell I Carretera de Sant Boi de Llobregat a Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló (Barcelona)

obra gaudi cripta colonia guell

Edifici inacabat de gran experimentació estructural, destinat a ser l’església de la colònia tèxtil d’Eusebi Güell.

Aquí Gaudí va investigar i crear un original instrument de projecció arquitectònica: una gran maqueta polifunicular. Aquesta maqueta es va construir amb tela, cordes i petits pesos, i permetia deduir unes formes arquitectòniques directament dictades pel comportament estàtic de l’edifici projectat, cosa que li serviria també per a la construcció de la Sagrada Família.

Cal destacar l’ús de la geometria reglada, així com la varietat i la procedència dels materials, molt diversos, que foren reutilitzats per Gaudí en aquesta primera fase de l’església. Pedres basàltiques i calcàries, totxos, escòria de fosa, ceràmica, vidre i forja combinen les textures i els colors per aconseguir la integració de l’edifici amb l’entorn.

Info

1900

Estendard de l’Orfeó Feliuà I Sant Feliu de Codines (el Vallès Oriental)

Gaudí va crear l’ensenya per a l’entitat coral de Sant Feliu de Codines. La insígnia es conserva al museu municipal d’aquesta localitat propera a Barcelona.

L’estendard, d’1,75 m d'alçària, es caracteritza per una creu i una gran peça circular, ambdues de suro i amb aplics de llautó. De la creu en pengen cintes de cuir amb picarols, i del cercle, pinyes de pi.

Info

1900-1914

Park Güell I Carrer d’Olot, s/n, Barcelona

obra gaudi park guell

Ciutat-jardí privada promoguda per Eusebi Güell per ocupar quinze hectàrees situades al nord de Barcelona. Concebuda inicialment com una ciutat-jardí modèlica, tot integrant arquitectura i natura, Gaudí va projectar i realitzar la part infraestructural i de serveis d’aquesta zona residencial de luxe que mai no es va culminar i que té seixanta parcel·les per edificar. Només se’n van arribar a vendre tres, una de les quals fou adquirida pel mateix Gaudí, que hi va anar a viure amb el seu pare i una neboda. Gaudí va projectar els dos pavellons de la porteria i una gran escalinata enjardinada que porta el visitant a la gran porxada, la Sala Hipòstila, pensada per instal·lar-hi el mercat de la urbanització.

Sobre aquest espai cobert es va construir la gran esplanada, vorejada en tot el perímetre pel banc de perfil ondulat, fet amb peces prefabricades de formigó revestides amb trencadís ceràmic. El terra de la plaça descansa sobre un conjunt de casquets semiesfèrics. Aquests casquets, ocults sota terra, recullen l’aigua de la pluja i l’acanalen fins a una cisterna subterrània a través d’unes conduccions situades a l’interior de les columnes. El sobreeixidor que desallotja l’excés d’aigua 7 de la cisterna acaba a la boca del famós drac de l’escala, que dona la benvinguda al parc.

Info

1900

Primer Misteri de Glòria I Montserrat

Per encàrrec de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Gaudí va projectar el Primer Misteri de Glòria, que es començà a construir prop del santuari de Montserrat.

Gaudí entenia aquest Primer Misteri, que representa la resurrecció de Crist, com la resurrecció de Catalunya. Va proposar ampliar la cova on va ser trobada la Mare de Déu de Montserrat i crear-hi una gran plaça.

Info

1900-1909

Torre de Bellesguard I Carrer de Bellesguard, 16, Barcelona

obra gaudi bellresguard

Habitatge unifamiliar aïllat i de volum cúbic, construït al nord de Barcelona i estructurat en cinc nivells. L’indret en què Gaudí va construir la Torre de Bellesguard té un fort passat medieval, atès que fou la llar de l’últim rei català. L’arquitecte va crear una obra carregada de simbolisme, a mig camí entre el gòtic i el Modernisme, en la qual narra la biografia de Martí l’Humà i la dissortada sort del regne quan el monarca mor sense descendència. L’estructura de la Torre Bellesguard està revestida de pedra de pissarra pròpia de la zona, en coherència amb el plantejament de Gaudí d’estudiar i usar la geologia i la topografia del lloc.

Hi destaquen l’esvelta torre de punxa, situada en un dels angles, i les solucions constructives interiors, així com les golfes i el camí de ronda que recorre les quatre façanes i que també va projectar, posteriorment, a la Casa Batlló i a La Pedrera.

Info

1900

Santuari de la Verge de la Misericòrdia de Reus

Avantprojecte de reforma per a la façana principal del santuari del qual es conserven pocs documents.

La proposta no es va dur a terme perquè la junta administradora del temple la va considerar massa ambiciosa.

Info

1901-1902

Porta i tanca de la Finca Miralles I Passeig de Manuel Girona, 55-57, Barcelona

Mur de tancament i porta d’accés als terrenys de la finca Miralles, situada al nord de Barcelona.

Del mur, de 36 m de llarg i acabat en una reixa de tela metàl·lica, només en resta un tros, mentre que la porta, de grans dimensions i en forma d’arc lobulat a la inversa, cobert per una marquesina i una creu, s’ha conservat totalment. El propietari de la finca era el seu amic Hermenegild Miralles i Anglès, l’impressor que més d’una vegada havia deixat les enormes premses de la impremta a l’arquitecte perquè hi provés la resistència de les columnes de pedra que utilitzava en algunes de les seves obres.

Info

1902

Decoració del bar Torino I Barcelona

Col·laboració amb Ricard Capmany, decorador oficial d’aquest establiment dedicat a la venda de vermut Martini & Rossi i emplaçat al cèntric passeig de Gràcia.

Els venecians Fratelli Tosso i la Società Musiva Veneziana, el vienès Michael Thonet i els catalans Eusebi Arnau, Pere Falqués, Josep Puig, Manuel Ballarín, Antoni Bordalba, Octavi Domènech, Masriera i Campins, i E. Saumell, entre molts altres, van ser alguns dels artistes i artesans que també van treballar en aquest projecte. Gaudí hi va participar amb els arrimadors de fusta i les lloses de cartró premsat i envernissat amb què va revestir algunes parets, com les del Saló àrab. Les lloses procedien de l’empresa d’Hermenegild Miralles, per al qual Gaudí va construir aleshores la porta i el mur de tancament de la seva finca. El 1902, el bar Torino fou premiat per l’Ajuntament de Barcelona com a millor establiment de l’any. Això no obstant, més tard va ser enderrocat, i el seu lloc el va ocupar la joieria Roca (1934), obra de Josep Lluís Sert i López i Josep Torres Clavé.

Info

1903-1914

Restauració de la catedral de Mallorca

Treballs de restauració encarregats pel bisbe de Mallorca, Pere Campins i Barceló.

El treballs van consistir en el desplaçament del cor, l’obertura de la capella de la Trinitat, la col·locació de trones noves, l’obertura de finestrals gòtics, el muntatge de vitralls, la instal·lació d’un baldaquí, la decoració amb pintures i l’execució de mobiliari.

Info

1904-1906

Casa Batlló I Passeig de Gràcia, 43, Barcelona

obra gaudi casa batllo

Ampliació i reforma d’un immoble d’habitatges entre mitgeres, per encàrrec de Josep Batlló Casanovas. Coneguda popularment com la casa dels ossos, la casa de les màscares, la casa dels badalls o la casa del drac, l’obra s’inscriu en l’etapa de màxima maduresa constructiva de Gaudí. La intervenció de Gaudí en aquest edifici no va ser solament ornamental sinó també estructural, ja que replanteja les façanes exterior i posterior i els patis interiors d’un edifici característic de l’Eixample amb l’objectiu que entri més llum natural dins l’immoble, al qual afegeix també dues plantes i un nou coronament. La façana està revestida de trencadís policrom. El terrat és l’evolució natural del terrat del Palau Güell, amb les xemeneies recobertes de trencadís vidriat i de color.

1904

Sala Mercè I Barcelona

Sala d’espectacles projectada per encàrrec del pintor Lluís Graner i Arrufí a la rambla dels Estudis.

Comprenia un vestíbul, una sala d’espera i una sala d’actes decorada com si fos una cova.

Info

1905

Xalet del Catllaràs i Jardins de Can Artigas I La Pobla de Lillet (el Berguedà)

Xalet construït per a Eusebi Güell i Bacigalupi a la Pobla de Lillet (el Berguedà), on tenia unes mines de carbó i la primera fàbrica de ciment pòrtland d’Espanya.

L’edifici estava format per dos murs (que són façana i coberta), un dels quals incorporava una doble escala semicircular d’accés. Part de l’estructura original es va perdre posteriorment, quan es va convertir en alberg per a colònies. Gaudí també va projectar, a la mateixa població, uns jardins per al fabricant de teixits Joan Artigas i Alart.

Info

1906

Estendard del gremi de manyans I Barcelona

Estendard encarregat per la junta directiva de la corporació.

Consistia en una bandera (1,70 x 2,50 m) de color verd fosc, amb l’escut de la ciutat i la imatge de sant Eloi, patró del gremi. La peça es va cremar a l’inici de la Guerra Civil (1936).

Info

1906-1912

Casa Milà, La Pedrera I Passeig de Gràcia, 92, Barcelona

obra gaudi casa mila pedrera barcelona

Immoble d’habitatges de lloguer i darrera obra civil de Gaudí, que resumeix l’etapa de maduresa de l’artista. Tot i que el seu nom oficial és Casa Milà ―perquè havia estat una iniciativa immobiliària d’aquesta família―, popularment és coneguda com La Pedrera, sobrenom que al·ludeix irònicament a l’aspecte extern, molt semblant al d’una pedrera oberta. Amb una imponent façana de pedra ondulant i balcons de ferro forjat formats per elements reciclats, La Pedrera és l’edifici d’habitatges més innovador de Gaudí, tant per la concepció estructural com pels elements decoratius. Resolta al voltant de dos grans patis, als apartaments l’estructura és de pilars de pedra i totxo, en un precursor sistema de planta lliure. Les golfes, que allotjaven els safareigs i els estenedors, són construïdes mitjançant un conjunt d’arcs catenaris de maó de pla de diverses alçàries, que determinen alhora els diferents nivells del terrat. El terrat segueix l’esquema emprat al Palau Güell i la Casa Batlló. Aquí, però, els badalots o caixes d’escala estan revestits amb trencadís de pedra, marbre i ceràmica ―monocrom i reciclat― i les dues ventilacions i xemeneies estan estucades, menys un grup que presenta trossos d’ampolles de color verd. Cal destacar els cels rasos de guix, les pintures dels vestíbuls i les portes d’accés.

1908

Projecte d’hotel per a Nova York

Projecte per a la construcció d’un hotel a Nova York.

L’arquitecte va fer diversos dibuixos per a un hotel monumental (que no es va arribar a construir), per encàrrec de dos nord-americans coneixedors de la seva obra.

Info

1909

Escoles provisionals de la Sagrada Família

obra gaudi sagrada familia

Paral·lelament a la construcció de la Sagrada Família, Gaudí va construir l’edifici de les escoles, destinat als fills dels treballadors del temple i als infants del barri. Situat a l’angle sud-oest del temple, aquest edifici d’una sola planta mostra una gran simplicitat constructiva.

Es tracta d’un projecte molt econòmic i d’execució ràpida. La coberta està feta de maó, seguint la lògica geomètrica i estructural de les superfícies reglades. El resultat és una resistència màxima amb els materials mínims.

Info

1910

Fanals commemoratius a Jaume Balmes I Vic

Durant una estada de tres setmanes a Vic, on es recuperava d’una malaltia, Gaudí va acceptar una invitació municipal i va proposar diversos projectes per commemorar el primer centenari del naixement de l’eclesiàstic i pensador local 11 Jaume Balmes.

Va dissenyar dos fanals, de diferent grandària, en forma d’obelisc, que van ser construïts en pedra basàltica i amb aplicacions de forja. Josep Torras i Bages, bisbe de la diòcesi de Vic i gran amic seu, va ser l’encarregat d’inaugurar-los el 7 de setembre de 1910. Es van enderrocar cap al 1924.

Info

També et pot interessar...

Exposició a La Pedrera de Barcelona, de Miquel Barceló.
Exposició Miquel Barceló:
-
  10:00 h - 19:30 h
Exposició «Barceló. Ceràmiques»
Taller Familiar a La Pedrera
En família:
-
  10:00 h
La Forja Màgica
Sant Jordi ja és aquí
En família:
-
  10:00 h
Sant Jordi ja és aquí!
Rhododendron, 2019 © Miquel Barceló, VEGAP, Barcelona, 2023.
Exposició Miquel Barceló:
-
Visita comentada a l'exposició «Barceló. Ceràmiques»
fundacio catalunya la pedrera

Ajudem a les persones grans a millor la qualitat de vida