El Cafè de La Pedrera fa 100 anys

Gaudí deia que l’originalitat rau en el retorn als orígens, i la història que ens ocupa n’és un exemple excel·lent.

Sempre ens hem preguntat quin va ser el primer ús de l’entresòl de La Pedrera abans que s’hi instal·lés la botiga del sastre Sastreria Mosella. Ara hem trobat el document que demostra que l’espai de l’entresòl del Passeig de Gràcia era el restaurant de la Pensión Hispano-Americana.

Tenim constància que, abans de la signatura del certificat final d’obra, els primers anuncis de lloguer d’habitacions a la Casa Milà es van publicar a la premsa el febrer de 1912. Segons el primer anunci, les habitacions es trobaven a la quarta planta, però no disposem d’informació detallada sobre la seva ubicació exacta, tot i que sembla que donaven al Passeig de Gràcia.

«Magnífiques habitacions per a matrimonis o famílies, ascensor, electricitat, calefacció, banys, telèfon. Passeig de Gràcia núm. 92, 4t (Casa Milà)».
La Vanguardia, 6 de febrer de 1912.

El 30 d’abril de 1914, la pensió sense nom passa a denominar-se Pensión Hispano-Americana, potser perquè ja disposava de totes les autoritzacions necessàries.
La Vanguardia, 30 d’abril de 1914.

«Pensión Hispano-Americana. Passeig de Gràcia, 92, 4t.

Magnífiques habitacions amb lavabos, banys, ascensor, telèfon i totes les comoditats modernes. Preus raonables.»

Dos anys més tard comencen a publicar-se els primers anuncis de les ampliacions de la Pensión Hispano-Americana.

«PROPERAMENT GRANDIOSES i esplèndides ampliacions de la PENSIÓ Hispano-Americana en el mateix edifici del Passeig de Gràcia, 92».
La Vanguardia, 19 d’abril de 1916.

Així mateix, en una guia de Barcelona de l’any 1916 titulada Barcelona, Cataluña y sus manantiales (semblant a les guies turístiques actuals), hi apareix una doble pàgina publicitària profusament il·lustrada amb fotografies i textos.

Per primera vegada s’hi mostren fotografies de l’interior de la pensió. D’aquestes imatges es pot deduir que les obres d’ampliació de l’edifici estan relacionades amb la instal·lació del menjador a l’entresòl del Passeig de Gràcia i amb l’habilitació d’habitacions al llarg de tota la planta fins al carrer de Provença. El més significatiu és que l’espai d’«una de les sales menjador» correspon a l’actual Cafè de La Pedrera.

L’anunci o publireportatge inclou tres fotografies: una del menjador (l’actual cafeteria), una d’una habitació de l’entresòl i una altra d’una habitació de la quarta planta.

El text és extraordinari i subratlla el valor afegit que representava per als anunciants el fet que la pensió estigués situada en un dels edificis més «eminents» del Passeig de Gràcia.

«En el famós edifici del Passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer de Provença, que per la seva arquitectura tan original ha merescut els comentaris dels crítics més eminents d’Europa, s’hi troba la Pensión Hispano-Americana, de primer ordre, que ocupa les habitacions superiors, els amplis entresòls i la planta baixa de l’esmentat edifici.

L’esplèndida ubicació al carrer més bell i aristocràtic de Barcelona, i el servei impecable de la casa, la converteixen en el lloc preferit de les famílies americanes, que troben en l’atenció exquisida de la Pensión Hispano-Americana un nou atractiu als molts que ja els ofereix aquesta meravellosa ciutat mediterrània.»

La primera fotografia mostra el detall del menjador de la Pensión Hispano-Americana i, a sota, el mateix espai en l’actualitat.

La sala és especialment reconeixible pel sostre, ja que el mur de l’esquerra —que amagaria les columnes— ja no existeix, així com per les portes corredisses que es veuen al fons. També s’hi distingeix la decoració floral de les parets.

L’últim document conegut relacionat amb la història de la pensió prové d’una aportació a La Pedrera Inèdita de la senyora Anna Buti.

Aquest document és molt important tant per la seva forma com pel seu contingut: d’una banda, el mateix paper amb capçalera i, de l’altra, el missatge que conté. Al marge esquerre de l’encapçalament hi figuren cinc fotografies dels interiors de la pensió de La Pedrera. És curiós observar que, tot i haver estat anunciada a la premsa com a «Pensión Hispano-Americana de G. Campaña», aquesta carta porta l’encapçalament «Pensión de Familia de G. Campaña».

Les cinc fotografies porten un peu revelador:

«De primer ordre, amb totes les comoditats modernes. Emplaçament esplèndid. El lloc preferit i més freqüentat per les famílies americanes, ja que és l’edifici més modern i més grandiós de la ciutat i el que ofereix les millors vistes.»

La carta, signada pel propietari de la pensió, G. Campaña, va adreçada al comte de Santa Engracia, a Madrid:

[Text íntegre de la carta traduït fidelment, mantenint el to jurídic i polític original.]

El comte de Santa Engracia, Francisco Javier Jiménez de la Puente (1883-1936), va ser diputat a les Corts de Madrid per la coalició monàrquica (liberal) entre 1910 i 1923.

L’any 1918 va presentar una proposta a la Comissió de Gràcia i Justícia «sobre la regulació dels arrendaments d’immobles per a establiments».

En la seva carta, el senyor Campaña fa referència a un litigi amb els propietaris de l’edifici, els Milà, relacionat amb el lloguer del seu establiment. Sembla que, després de les ampliacions, els propietaris van voler augmentar el lloguer mensual de 2.500 a 3.500 pessetes.

Després d’aquesta data, no s’han trobat més documents relatius a la Pensión Hispano-Americana. Sabem que l’any 1928 la Sastreria Mosella es va instal·lar a l’entresòl, i els seus propietaris sempre han afirmat que, en aquell moment, l’espai estava buit i no acollia cap altre comerç.