Conselleria gaudiniana

L’any 1936, La Pedrera va ser incautada pel PSUC i va servir com a seu de la Conselleria d’Economia i Agricultura, així com de residència particular de Joan Comorera, secretari general del partit i conseller d’Economia durant bona part de la guerra.

L’arxiu de Rossend Torras consta d’almenys 25.000 negatius, una tercera part dels quals són plaques estereoscòpiques (un mètode de fotografia en 3D molt popular durant el primer terç del segle XX) i un centenar de pel·lícules. Aquest fons documenta la vida quotidiana de Barcelona i l’estiueig a la Costa Brava, l’activitat esportiva i teatral, així com esdeveniments polítics clau des de 1926 fins a mitjan anys cinquanta.

La doble condició de fotògraf professional i aficionat de Torras explica tant la qualitat del material com el fet que fins ara s’hagi mantingut inèdit. Des de mitjan anys vint, Torras regentava el negoci familiar, Casa Torras, amb botigues situades al número 83 del carrer Gran de Gràcia de Barcelona i a la plaça de Sant Jaume. L’empresa es dedicava a la venda i importació de material fotogràfic, a l’òptica i, sota la marca Tomir, a la fabricació de timbres de porta, instruments per a laboratori fotogràfic i ràdios. La disponibilitat de material, la competència tècnica i l’espai per mantenir un arxiu estaven, doncs, garantits.

Tanmateix, fins a l’any 1939, la seva activitat com a fotògraf s’emmarca en el perfil característic dels grans aficionats del primer terç del segle passat. L’any 1926, amb 19 anys, Torras ingressa a la pionera Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on obté reiteradament premis en els concursos anuals de fotografia estereoscòpica i autocroma (un mètode primitiu de fotografia en color). El 1931 també s’inscriu a les seccions de fotografia i cinema del Centre Excursionista de Catalunya. No obstant això, l’any 1939 obté l’acreditació de fotògraf professional i, a partir d’aquell moment, combina la seva activitat comercial amb encàrrecs per a Ràdio Barcelona (només una part d’aquestes fotografies es van publicar a la premsa escrita) i amb retrats d’actrius de l’escena barcelonina.