La Pedrera
Compra d'entrades

Què és La Pedrera?

Un edifici modernista

La Pedrera és probablement un dels edificis de l’època modernista més coneguts arreu i una de les obres de més volada de l’arquitecte Antoni Gaudí. En definitiva, es tracta d’un continent que esdevé una obra d’art en si mateix.

La seva singularitat i el seu valor patrimonial i artístic queden àmpliament acreditats amb la inclusió al catàleg del Patrimoni Artístic de la ciutat de Barcelona, el 1962; amb la declaració de Monument Historicoartístic d’Interès Nacional per part del Govern espanyol, l’any 1969, o amb la inscripció, per part de la UNESCO, com a Bé Cultural del Patrimoni Mundial, el 1984, pel seu valor universal excepcional.
 

Casa Milà, «La Pedrera» (1906 - 1912)

Coneguda com La Pedrera pel seu feréstec aspecte exterior, semblant al d’una pedrera a cel obert, la Casa Milà va ser un encàrrec que l’industrial Pere Milà i Camps i la seva esposa, Rosario Segimon i Artells, viuda d’un adinerat indià de Reus, van fer a Antoni Gaudí l’any 1906. La idea era construir un edifici en una parcel·la al límit entre Barcelona i Gràcia, com a residència familiar, però també amb pisos de lloguer, en un moment en què l’Eixample de Barcelona esdevingué el principal motor de l’expansió urbanística de la ciutat, la qual cosa va convertir el passeig de Gràcia en el nou centre residencial burgès.

La Pedrera es va construir com dos blocs d’habitatges, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors i amb una sinuosa façana comuna que transmet el ritme interior. L’estructura de la casa és feta de pilars i permet disposar d’una planta lliure amb grans obertures a la façana. L’edifici va suposar una ruptura amb el llenguatge arquitectònic de les obres de Gaudí, per la innovació tant en els seus aspectes funcionals com en els constructius i ornamentals.

En la seva plenitud professional, als cinquanta-quatre anys, després d’haver aconseguit un estil propi i independent respecte als estils històrics, Gaudí va projectar la Casa Milà (1906–1912), que es va acabar convertint en la seva última obra civil i, alhora, en una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals. De fet, gràcies a les seves propostes artístiques i tècniques, sempre ha estat considerada una obra de ruptura, fora dels esquemes del seu temps, una rara avis dins el modernisme mateix i, especialment, una obra que s’ha anticipat a l’arquitectura del segle XX.

La Casa Milà és la quarta i última de les obres que Gaudí va realitzar al passeig de Gràcia, en aquell moment l’avinguda més important de la ciutat, que comunicava la Barcelona vella, que havia trencat les muralles, amb la vila de Gràcia.

Tot i que se la coneix oficialment amb la denominació de Casa Milà perquè va ser una iniciativa immobiliària d’aquesta família, que també hi va establir la residència, popularment va rebre el sobrenom de La Pedrera, que irònicament al·ludeix, com ja s’ha dit, a l’aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert.

 

Antoni Gaudí i Cornet (1852–1926)

Antoni Gaudí encapçala una de les línies determinants que van configurar l’arquitectura de finals del segle XIX i principis del XX a tot Europa, tot i que no es va sotmetre mai als dictàmens formals i estètics del modernisme.

Nascut a Reus el 25 de juny de 1852, va obtenir el títol d’arquitecte el 1878. El context històric que va viure, de consolidació del procés industrialitzador, va fer que alguns dels seus millors clients fossin la burgesia barcelonina i l’Església.

Gaudí entenia l’arquitectura com un art total, i això s’evidencia en l’atenció posada en cadascun dels elements que componen la seva obra, des de les baranes dels balcons fins als tiradors de les portes. També tenia un gran interès per la natura i la geometria, i va aprofitar totes les innovacions tècniques del moment. Algunes de les seves obres més destacades, a banda de La Pedrera, són la Casa Vicens, el Parc Güell, la Casa Batlló o la Sagrada Família.

La Casa Milà, coneguda popularment com «La Pedrera», és un edifici singular construït entre 1906 i 1912 per l'arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 1984. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de cabdal referència a la ciutat pel conjunt d'activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d'ús públic que inclou.  

segueix-nos: