Concert d’Anastasia Kobekina al Foyer del Liceu

Per a Sean Scully, la música és l’art més abstracte i, per la seva naturalesa etèria, el més proper a l’esperit. En molts aspectes, la seva obra pictòrica respira musicalitat: té ritme, repeticions, fugues… Ell mateix confessa que sent una profunda passió per la música, especialment pel violoncel.

En aquest concert, la seva pintura estableix un diàleg amb una selecció de peces musicals proposades per la talentosa violoncel·lista Anastasia Kobekina. Un espectacle visual i sonor que ens submergirà tant en la materialitat com en l’espiritualitat de l’univers de Sean Scully.

Programa del concert:

Hildegarda de Bingen (1098 -1179)

O frondes Virga -c. 1051

Bryce Dessner (1976)

Song for Ainola -2024

Bryce Dessner (1976)

Tuusula -2016

Joseph-Marie-Clément dall'Abaco (1710-1805)

Caprice No. 1 in C Minor I -c. 1750

Benjamin Britten (1913-1976)

               Cello Suite No.3, OP. 87: IV Barcarolla – 1971

György Kurtág (1926)

Signs, Games and Messages: Árnyak (Shadows)-1999-2000

Gaspar Cassadó (1897-1966)

Suite for Cello Solo: II. Sardana (1926)

Pēteris Vasks (1946) 

Gramata cellam: II. Pianissimo (1978)

Vladimir Kobekin (1947)

Narrenschiff 

Nino Rota (1911-1979)

Canto Della Buranella-1976 

Luigi Boccherini (1743-1805)

Fandango per violoncello solo

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Cello Suite no. 3 in C major BWV 1009 

La passió, dedicació i talent d’Anastasia Kobekina l’han convertit en una figura destacada en el món de la música clàssica, captivant audiències amb interpretacions emotives i úniques en un ampli rang de gèneres musicals, des del barroc fins a la música contemporània. Ha brillat a escala mundial amb orquestres de renom com la Konzerthausorchester Berlin i la Filharmònica de Cambra Alemanya de Bremen, sota la direcció de directors com Pendererzy i Valery Gergiev. D’origen rus, va iniciar els estudis de violoncel als quatre anys i va formar-se en acadèmies d’elit a Alemanya i París. És coneguda per utilitzar un violoncel Antonio Stradivarius de l’any 1698, cedit per la Stradivari Stiftung Habisreutinger, que ha esdevingut una part fonamental de la seva identitat musical.