flagca
flag Español flag English flag Français flag Italiano flag Portuguese flag Deutsch flag 中文 flag 한국어 flag 日本語
Entrades
La Pedrera
flagca
flag Español flag English flag Français flag Italiano flag Portuguese flag Deutsch flag 中文 flag 한국어 flag 日本語
Entrades
Entrades
Antoni Gaudí portada

Biografia d'Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) és el geni darrere de La Pedrera - Casa Milà i un dels arquitectes més reconeguts del món. El seu estil únic, singular i inclassificable, juntament amb el seu esperit innovador, el va portar a dissenyar alguns dels edificis més emblemàtics de Barcelona. L'obra de Gaudí, original en els plantejaments, va transcendir el seu temps i els diferents estils arquitectònics de l'època.  

«Les meves idees són d'una lògica indisputable; l'única cosa que em fa dubtar és que no s'han aplicat anteriorment.» - Antoni Gaudí

La vida de Gaudí va estar marcada per una atenta observació de la natura, buscant sempre la racionalitat en les formes, per extreure'n tot el potencial i la utilitat en la construcció. La seva obra, emmarcada en l'auge del modernisme a Catalunya a finals del segle XIX, és un testimoni del seu geni creatiu. 

La seva vida

1852
.
Mas de la Calderera, Riudoms
Naixement, infància i joventut
El divendres 25 de juny del 1852, a dos quarts de deu del matí, neix Antoni Gaudí i Cornet, fill d'Antònia Cornet de Reus i de Francesc Gaudí i Serra, calderer de Riudoms. L'endemà, és batejat a l'església prioral de Sant Pere. Reus era la ciutat de la família materna, on vivien i tenien la caldereria.
 
Gaudí, el benjamí de la família, va tenir cinc germans, dels quals dos, la Maria i el Francesc, van morir abans dels cinc anys. Gaudí cursa l'ensenyament primari i secundari a Reus.
 
La salut malaltissa de Gaudí li fa passar temporades a la casa familiar de Riudoms, on el contacte directe amb la natura és clau per al futur arquitecte. S'atribueix a la mare de Gaudí la tasca d'habituar-lo a delectar-se amb les flors, les fulles, els insectes i els ocells dels voltants del Mas de la Calderera per distreure'l dels seus mals.
 
El Mas de la Calderera, una masia situada a Riudoms, a 8 km de Reus, era un lloc habitual d'estada de la família, on el jove Gaudí va passar part de la infantesa i joventut. La família l'anomenava el maset, tenia una hectàrea i disposava d'una petita caseta d'una sola planta, sense xemeneia.  
1852
1869
Projecte de Font monumental per a la plaça Catalunya.
Barcelona, 1877 © Arxiu Càtedra Gaudí. ETSAB. UPC 
Projecte d’un embarcador.
Barcelona, 1876 © Arxiu Càtedra Gaudí. ETSAB. UPC 
Projecte de paraninf.
Barcelona, 1877 © Arxiu Càtedra Gaudí. ETSAB. UPC 
D'estudiant a arquitecte
Als disset anys es trasllada a Barcelona per acabar el batxillerat. El setembre del 1873 es matricula a l'Escola d'Arquitectura. L'expedient acadèmic de Gaudí permet seguir el progrés dels seus estudis, que es caracteritzen per una certa irregularitat, encara que destaca en dibuix, matemàtiques i projectes, que va aprovar amb notes brillants. Era un estudiant aplicat, a la seva manera.  
 
Gaudí va compaginar els seus estudis amb col·laboracions amb prestigiosos arquitectes que van considerar que tenia un gran potencial.
 
Als vint-i-sis anys, Gaudí feia l'examen final de carrera, i el 15 de març del 1878 se li expedeix finalment el títol d'arquitecte. És famosa l'expressió atribuïda al director de l'Escola, Elies Rogent, al claustre de professors: «Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà». 
1869
1878
.
Primera targeta professional
.
Primer retrat de Gaudí als 26 anys.© Institut Municipal de Reus Cultura
.
Revista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques.
Jove dandy i arquitecte
La vocació de Gaudí pel treball d'arquitecte era forta i apassionada. Gaudí ja pot rebre encàrrecs i signar com a arquitecte, i dissenya la seva primera targeta com a professional «Antº Gaudí, arquitecto. Bufete: Barcelona-Call-11-3».
 
Tot i que Gaudí mai no va oblidar el seu origen modest, al llarg dels primers anys com a arquitecte es deixava portar pel benestar que a poc a poc anava aconseguint. Gaudí era d'alçada mitjana, tenia els ulls blaus i barba i cabells llargs, a la moda del moment i ben cuidats. Era habitual dels restaurants, fumava cigars i anava ben vestit, amb jaqué i barret de copa alta.  
 
Gaudí no es va casar, encara que no és clar si per pròpia voluntat o perquè no va tenir sort quan va fer proposicions, com en el cas de la jove Pepita Moreu, a la qual s'explica es va declarar. Dos desenganys més el van fer desistir d'altres experiències amoroses.
 
En aquest moment és clau Eusebi Güell i Bacigalupi, que, a més d'arribar a ser el gran mecenes de Gaudí, hi estava unit per una gran i profunda amistat. La seva relació va ser la més intensa que va tenir amb els seus clients.
 
Es fa soci de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, a la qual es fa amic del poeta i sacerdot Jacint Verdaguer. Les trobades-excursions historicoartístiques el fan viatjar per Catalunya, Mallorca i algunes poblacions del sud de França.
 
I aviat li van arribar els primers encàrrecs importants.
1878
1883
.
Gaudí ensenya les obres de la Sagrada Família, 1911 © Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí.
.
Gaudí combregant, 1916 © Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Frederic Ballell, fotògraf.
.
Dormitori de Gaudí a la Sagrada Família, c.1924
.
Gaudí. Catedral de Barcelona, 1924 © Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí.
Anys de maduresa
El Gaudí madur és un home auster, de vida gairebé espartana, gelós de la seva intimitat, dedicat a la família, als pocs amics que tenia i sobretot a la feina. Els que van conèixer Gaudí en destaquen una personalitat forta que resumeixen en una clara intel·ligència, una fina sensibilitat i una profunda passió pel treball. Els seus col·laboradors l'anomenaven Anton o senyor Gaudí. Gaudí no ocultava el seu caràcter impetuós que, segons ell mateix deia, havia intentat controlar tota la vida.
 
El 1906 Gaudí compra una casa del Park Güell i s'instal·la a viure-hi amb el seu pare i la seva neboda. El mateix any, mor el seu pare. A principis del 1912 mor la seva neboda, Rosa Egea Gaudí. A partir d'aquell moment, i abans de romandre sol a la casa del Park Güell, prefereix instal·lar-se a l'obrador de la Sagrada Família, on passa els últims anys de vida.
 
El 1910 Gaudí pateix una anèmia molt forta per l'excés de treball i passa una temporada a Vic. Un any més tard, malalt de febres de Malta, es trasllada a Puigcerdà. Durant la seva estada i veient-se malalt, Gaudí va fer testament el 9 de juny del 1911.
 
Al cercle d'amics de Gaudí s'hi inclouen el poeta Joan Maragall, el bisbe Grau, el jesuïta Ignasi Casanovas, l'advocat Martí Trias i el doctor Pere Santaló.  
 
La fama de Gaudí s'havia anat consolidant i traspassava fronteres. A la primavera del 1910 es va organitzar una exposició de Gaudí al Saló de la Société des Beaux-Arts de París.  
1883
1924
.
Antoni Gaudí amb el cardenal Francesco Ragonesi, nunci del Vaticà. 07/1915 © Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Gaudí detingut
Un episodi de la vida de Gaudí que mostra el seu caràcter fort i de profundes conviccions cíviques i religioses és la detenció que va patir el 1924. L'11 de setembre del 1924 la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de la qual Gaudí era membre, organitzava una missa a l'església dels Sants Just i Pastor, molt a prop de l'Ajuntament de la ciutat.
 
L'església era oberta i Gaudí hi va voler accedir, però la policia no el va deixar entrar perquè durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es van prohibir tots els actes de reivindicació nacional. Gaudí va ser detingut per enfrontar-se als policies, ja que considerava que no tenien autoritat per prohibir-li l'entrada al culte, que al seu parer només en tenia el bisbe, i per adreçar-s'hi en català.
 
Va romandre detingut quatre hores i va haver de pagar una multa per poder sortir. Com que no portava diners, va enviar una nota al rector de l'església de la Mercè perquè l'ajudés a satisfer l'import de la multa. El rector es va presentar ràpidament amb setanta-cinc pessetes: cinquanta per pagar la multa de Gaudí i les vint-i-cinc restants per pagar la d'un pres, venedor ambulant, que estava amb ell i del qual Gaudí es va compadir.
1924
1926
.
Revista «Mundo gráfico» (Madrid), 16/6/1926
.
Revista «Gaseta de les Arts» 01/07/1926
La mort de Gaudí
La tarda del dilluns 7 de juny del 1926 Gaudí es dirigia a l'oratori de Sant Felip Neri. A prop de la plaça de Tetuan, absort en els seus pensaments, va ser atropellat per un tramvia. Va quedar sense sentit i va ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu. Ningú no el va reconèixer; anava vestit humilment i no portava cap document, només un llibre dels Evangelis a la butxaca. Gaudí va sobreviure tres dies. Va ser visitat per amics i col·laboradors i va morir el 10 de juny, als 73 anys.
 
El 12 de juny es va fer una grandiosa manifestació de dol ciutadà en acompanyar el fèretre cap a la Sagrada Família, on va ser enterrat a la cripta. La mort de Gaudí va tenir molta repercussió en la societat barcelonina i es van publicar desenes d'articles a diaris i revistes. El seu funeral va ser multitudinari, cosa que posa de manifest la dicotomia entre artista-geni i personatge popular.
 
A la Gaceta de las Artes de l'1 de juliol del 1926, Joaquim Folch i Torres li dedica un profús article de sis pàgines, glossant l'arquitecte amb el títol «El dol comú». «En morir Gaudí presenciem la paradoxa d'un gran dol col·lectiu, d'un dol "comú" pel traspàs a millor vida del gran artista que ha obrat gairebé sempre contra "el sentit comú". És curiosíssim el fenomen de la popularitat de Gaudí, i alhora és singular el fet d'una aflicció col·lectiva real, sinceríssima i profunda, com ho va ser la dels catalans per la mort d'un arquitecte. Costaria trobar en la història contemporània un cas semblant i no abundaria en la història de les edats passades, i menys encara amb el precedent que l'obra d'aquest arquitecte no agradava gairebé a ningú».
1926

Visita La Pedrera, una de les millors obres de Gaudí

Entrades
Bàner

Obra d'Antoni Gaudí

Obra Gaudí Sagrada Família

Arquitectura de La Pedrera

Arquitectura La Pedrera
Modernisme
Modernisme portada