El juny de 1905, la senyora Segimon de Milà compra una parcel·la a l’afamat passeig de Gràcia, cantonada amb el carrer de Provença. En el moment de la seva adquisició, el terreny estava ocupat, només en part, per un xalet o torre de tres plantes més soterranis i terrat que, amb el jardí circumdant i el mur de tanca totalitzaven 1.835 m2. El destí d’aquest edifici, com el de tants altres semblants de la zona, seria ser irremeiablement enderrocat per donar pas a la nova Barcelona que anava prenent forma a mesura que avançava la construcció de l’Eixample.
Des d’un principi, el matrimoni Milà Segimon tenien la idea d’aixecar un edifici d’habitatges sobre el solar recentment adquirit, ja que pocs mesos després de la compra, Pere Milà adreçava al negociat corresponent de l’Ajuntament de Barcelona una instància on sol·licitava el permís oportú per portar a terme la demolició de la construcció preexistent. Així mateix, abans que hagueren transcorregut cinc mesos, es presentaren els plànols confeccionats per Gaudí (datats el 2 de febrer de 1906) i se sol·licità l’autorització per a l’inici de les obres. Els dibuixos que es conserven corresponen a les plantes i alçats.
Mireia Freixa, Catedràtica d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, ens presenta el conjunt de plànols de l’edifici en un excel·lent article sobre els dibuixos, projectes i maquetes de Gaudí que forma part de la publicació Gaudí en primer plano (Col·lecció Artika, 2020) - un espectacular llibre d’art amb 48 dibuixos de Gaudí-. La publicació permet veure la mida original dels plànols, així com la qualitat dels dibuixos, gràcies a la cuidada i selecta edició. Pel que fa als plànols-dibuixos de La Pedrera-Casa Milà, Mireia Freixa indica que es conserven dos jocs de plànols originals: els oficials a l’arxiu de l’Ajuntament de Barcelona i un altre joc a la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya. En el desplegable de l’alçat de la façana, a tinta xina negra i vermella, Freixa destaca el preciós treball de cal·ligrafia especificant, en català pre-normatiu: «Fatxade», «passeig de Gràcia, xamfrà i carrer de Provença», «Escale de 0,01 mtr per metre» i al peu de la data, les firmes de l’arquitecte, Gaudí, i dels propietaris, Rosario S. de Milà i Pere Milà.
Antoni Gaudí. Fatxade [Casa Milà], 1906. Plànol: tinta xina sobre paper tela. Mides: 49,5 cm. x 93,5 cm. ©Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC). Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Càtedra Gaudí. CG-00222.
Analitzant el plànol en detall es pot comprovar que la definició i el disseny de la façana de La Pedrera-Casa Milà són producte d’una evolució molt llarga i de molta dedicació per part de Gaudí. Apareixen molt clares les idees mestres de Gaudí, que no tenen res a veure amb les reinterpretacions historicistes que havia emprat en edificis anteriors. La façana que proposava l’arquitecte encara té molt a veure amb les solucions emprades a la Casa Batlló. És a dir, un joc de balcons i tribunes que es distribueixen seguint uns ritmes regulars, per bé que encara estan subjectes a l’esquema clàssic de finestra i balcó. Es pot veure com Gaudí planteja una ocupació màxima del solar i una distribució de l’edifici en plantes de soterrani, semisoterrani, sis plantes d’habitatges, entresol, golfes i coberta, amb un volum que supera àmpliament el que permeten les ordenances. També pel que fa a les alçades se superaran els nivells legalment establerts, irregularitats que no seran corregides, sinó tot el contrari, en dur a terme la construcció de l’edifici, fins al punt que l’agost de 1908, data en què l’obra assoliria la seva altura i volum definitius, l’Ajuntament de Barcelona comunicaria oficialment a Milà que el conjunt ultrapassava en 4.000 m3 el volum que li corresponia segons les ordenances, i que part de la cinquena planta i tot el que sobre ella hi havia s’allunyava de forma escandalosa de les normes legals.
Segons Mireia Freixa, com era corrent en Gaudí, el projecte original de la façana no es correspon amb el finalment edificat. En un dels angles del dibuix de la façana, Gaudí va presentar una gran creu de quatre braços, que no es va construir; tampoc apeixen els perfils de les torres d’escala i de les xemeneies, que constitueixen un dels elements més distintius de l’edifici construït. En canvi, en la part superior destaca un esbós de l’escultura de la Verge del Roser, que no va arribar a realitzar-se. Per altra banda, Freixa mostra el plànol de la tercera planta ,«Plante de 3ª estade» segons nomenclatura gaudiniana. Aquest plànol de la planta permet entendre la flexibilitat de la distribució dels espais dels dos blocs de l’edifici, al voltant dels patis centrals, el que atorga una gran fluïdesa entre l’espai interior i l’exterior. A la vegada, té l’interès de definir els noms de totes les estances «Entrade, Cambre, Sale, Menjador, Salete, Saló, Recambre, Recambró, Corredor, Serveis», el que permet deduir el programa de l’habitatge. Així mateix, s’identifiquen les escales de servei en els extrems, però no dibuixa el que seria una de les grans aportacions de la construcció: els ascensors.
Antoni Gaudí. Plante de 3re estade [Casa Milà], 1906. Plànol: tinta xina sobre paper tela. ©Universitat Politècnica de Catalunya · Barcelona Tech (UPC). Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Càtedra Gaudí. CG-000225.
Gaudí en primer plano (Col·lecció Artika, 2020) proporciona una excel·lent oportunitat per endinsar-se en el Gaudí dibuixant, identificant estils i característiques. Únic i singular, com la seva arquitectura.
