Recinte Modernista de Sant Pau

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), arquitecte, historiador, polític i intel·lectual, és una de les figures cabdals del Modernisme català. La seva obra es caracteritza per la integració de l’arquitectura amb les arts decoratives, concebudes com a parts inseparables d’un projecte unitari i harmònic.

L’actual Recinte Modernista de Sant Pau, una de les obres més destacades del Modernisme català a Barcelona, té l’origen en el projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, possible gràcies al llegat testamentari del banquer Pau Gil i Serra, resident a París, que en morir el 1896 destinà una part important de la seva fortuna a la futura construcció d’un hospital modern a Barcelona. L’encàrrec fou confiat a Domènech i Montaner, que desenvolupà una proposta innovadora tant des del punt de vista arquitectònic com sanitari. Per fer-ho, estudià més de dos-cents hospitals d’arreu del món i n’analitzà les diferents tipologies, així com les condicions de benestar dels pacients, la ventilació natural i artificial, la il·luminació, l’assolellament, la higiene, les circulacions, els equipaments mèdics, la calefacció i els serveis auxiliars.

L’arquitectura de Sant Pau: pavellons, jardins i galeries subterrànies

El resultat fou un complex hospitalari dissenyat segons els principis higienistes més avançats de l’època, format per pavellons independents envoltats de jardins i connectats mitjançant una xarxa de galeries subterrànies que permetia la circulació de persones i tota mena de serveis sense interferir en l’activitat assistencial de la superfície.

Sant Pau i la Sagrada Família: una connexió dins l’Eixample de Barcelona

El conjunt ocupa l’equivalent a nou illes de l’Eixample i es disposa en diagonal respecte de la trama ortogonal definida per Ildefons Cerdà. Aquesta singular implantació respon tant a criteris sanitaris com urbans: el gir de quaranta-cinc graus afavoreix l’orientació nord-sud dels pavellons i millora les condicions de ventilació i assolellament, alhora que converteix l’eix principal del recinte en el punt culminant de l’actual avinguda de Gaudí. D’aquesta manera, Domènech i Montaner establí una relació visual directa entre dues de les grans fites monumentals de la Barcelona moderna, la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau, concebudes com a elements complementaris dins d’un mateix projecte de ciutat.

Les arts decoratives de Sant Pau: ceràmica, mosaics i escultura modernista

El recinte destaca per la seva extraordinària riquesa artística, amb una gran varietat de solucions arquitectòniques i una exuberant decoració basada en revestiments ceràmics, mosaics, pintures al fresc i motius florals i heràldics, que configuren un conjunt d’una qualitat artística i un cromatisme excepcionals.

Aquesta riquesa es deu també a la participació d’alguns dels principals artistes del moment. Pau Gargallo fou l’autor de les escultures de la façana de l’edifici d’Administració i de l’antiga sala d’actes; Aleix Clapés realitzà l’obra pictòrica dedicada al trasllat de santa Eulàlia; i Francesc Labarta i Mario Maragliano executaren els mosaics policroms i els revestiments ceràmics que narren la història de l’hospital. La col·laboració d’aquests artistes, juntament amb nombrosos artesans especialitzats, contribuí a fer del Recinte Modernista de Sant Pau una autèntica obra d’art total, on arquitectura, escultura, pintura, mosaic i ceràmica s’integren de manera harmoniosa.

La síntesi entre arquitectura, arts decoratives i criteris higienistes converteix el Recinte Modernista de Sant Pau en una de les obres mestres del Modernisme català i en un dels conjunts de patrimoni modernista més singulars de Barcelona.

El Recinte Modernista de Sant Pau, Patrimoni Mundial de la UNESCO

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fou declarat Monument Historicoartístic l’any 1978. Juntament amb el Palau de la Música Catalana, forma part de les obres més destacades de Lluís Domènech i Montaner reconegudes com a Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1997, una distinció que n’acredita el valor excepcional dins del patrimoni arquitectònic de Barcelona i del Modernisme català.