Exposició de Cristina Iglesias a La Pedrera, la primera mostra monogràfica a Barcelona de l’obra d’una de les artistes més rellevants de l’escultura contemporània.
La Pedrera acull «Cristina Iglesias. Passatges», la primera gran mostra monogràfica a Barcelona d’una de les artistes més destacades de l’escultura contemporània. L’exposició reuneix prop de quaranta obres, creades entre 2002 i l’actualitat, i ofereix un recorregut immersiu que es desplega com una seqüència de moviments a través dels espais fluids de l’arquitectura de Gaudí i els volums tancats i oberts de l’univers escultòric d’Iglesias.
Les instal·lacions de Cristina Iglesias requereixen ser travessades, experimentades des de dins. L’espectador és convidat a submergir-se en formes laberíntiques, a percebre’n la massa, a descobrir-ne les textures orgàniques i les perspectives canviants. L’espai expositiu es transforma així en un paisatge en constant moviment, on l’escultura es viu amb tots els sentits.
Més enllà d’una exposició, «Passatges» és una sola obra en si mateixa: una oportunitat única per endinsar-se en l’imaginari vital i artístic d’una creadora que ha sabut fusionar natura, arquitectura i escultura com ningú.
Comissariada per James Lingwood.
Tens temps fins al 25 de gener de 2026 per viure aquesta experiència única de la Fundació Catalunya La Pedrera. Més informació: cultura@fcatalunyalapedrera.com
L’exposició disposa d’itineraris sonors en català, castellà i anglès, que es poden descarregar mitjançant un codi QR i per als quals es recomana portar auriculars.
Aquesta exposició disposa de recursos i serveis d’accessibilitat sensorial i cognitiva. S’ofereixen visites accessibles guiades amb itinerari tàctil, amb servei d’interpretació en llengua de signes (LSC), amb materials en lectura fàcil i per a estimulació cognitiva. Per a més informació i reserves: accessibilitat@fclp.cat
La selecció d’obres d’aquesta exposició s’ha fet pensant en la seva ubicació a la planta noble de La Pedrera, perquè cada peça estableixi un vincle especial i sensible amb l’arquitectura de Gaudí. Una experiència única per percebre l’obra de Cristina Iglesias i comprendre millor el seu imaginari artístic profund.
L’aigua, element central en l’obra de Cristina Iglesias, esdevé un material escultòric en moviment. En aquesta mostra, pous i instal·lacions aquàtiques generen sons, llums i ritmes que evoquen el pas del temps. L’aigua flueix entre relleus i cavitats i crea un paisatge sensorial que convida a la contemplació i a la calma.
El creixement, present en l’obra de Cristina Iglesias, és una força orgànica i imparable. Les seves escultures d’alumini fos semblen sorgir del terra com una vegetació densa que envaeix l’espai. A la mostra s’hi veuen peces de Entwined i Growth I, formes híbrides que evoquen un moviment lliure i vital.
L’exposició convida a recórrer passadissos que Cristina Iglesias imagina com a espais de trànsit i descoberta. Les seves obres, inspirades en formes vegetals i minerals, dialoguen profundament amb l’arquitectura de Gaudí. En recórrer-los, el visitant construeix la seva mirada i resignifica tant l’obra com l’espai.
La planta noble era la residència del matrimoni Milà-Segimon. Avui és la sala d’exposicions de la Fundació Catalunya La Pedrera i permet descobrir elements originals de Gaudí, des de la planta lliure i les columnes de pedra, algunes amb inscripcions, fins als sostres decorats que cobrien les habitacions.
L’accés al pis principal es fa per l’escala del vestíbul del Passeig de Gràcia, utilitzada a les festes de la família Milà-Segimon. Al sostre i a la paret dreta, els murals creen un jardí que suggereix una escala flotant il·lusòria. A l’esquerra, columnes de pedra i ferro forjat aporten moviment i elegància.
Gaudí volia connectar interior i exterior. Com que no hi havia grans peces de vidre, va encaixar fragments irregulars que creen una trama, amb vidres petits a la part inferior, on hi havia més risc de trencament, i d’altres de grans i clars a la part superior. L’estructura funciona com a reixa i porta, amb un accés central per als vehicles i laterals per als veïns.
Al pati del Passeig de Gràcia, els tapissos expliquen la llegenda de Pan i Siringa. La nimfa, perseguida per Pan, es transforma en canyes per escapar, i el déu crea amb elles la seva flauta. L’escena, amb Pan tocant i Siringa rebutjant-lo, ofereix una benvinguda poètica que uneix natura, música i mitologia amb l’esperit modernista.
Español 
English 
Français 
Italiano 
Portuguese 
Deutsch 
中文 
한국어 
日本語 
