Torre Bellesguard

La Torre Bellesguard, també coneguda com a Casa Figueras,  és un habitatge unifamiliar construït entre 1900 i 1909 sobre els terrenys on s’havia aixecat la residència de Martí I l’Humà.

L’any 1408, Bellesguard es va convertir en seu reial i papal, i durant els darrers anys de la seva vida el monarca hi va establir la seva residència. D’aquell antic palau reial només se’n conservaven algunes ruïnes, que es van integrar en el nou projecte arquitectònic. La història de Bellesguard està íntimament lligada a la de Catalunya i va esdevenir una font d’inspiració constant per al projecte.

Quan Gaudí va projectar la residència, va prendre aquest passat com a punt de partida. D’aquesta manera, l’arquitectura de la Torre Bellesguard estableix un diàleg entre els orígens de l’indret i el Modernisme català de principis del segle XX.

Actualment, la Torre Bellesguard està protegida com a Monument Històric-Artístic, categoria de BCIN, des de 1969.

L’arquitectura de la Torre Bellesguard: entre el gòtic i el Modernisme català

L’arquitectura de la Torre Bellesguard se situa entre la tradició gòtica i el Modernisme català. La seva aparença evoca un castell gràcies als merlets, al camí de ronda i a les finestres d’inspiració gòtica.

Aquesta reinterpretació de l’arquitectura medieval no és una còpia del passat, sinó una lectura personal a través de la qual Gaudí transforma la memòria històrica en una arquitectura plenament moderna.

La Torre Bellesguard presenta una planta quadrada i un volum cúbic distribuït en cinc nivells. Tot i estar construïda principalment amb maó, l’exterior està revestit amb pedra de pissarra de la zona. Aquesta elecció respon a la voluntat d’integrar l’edifici amb la geologia i la topografia de l’entorn, una constant en l’arquitectura gaudiniana.

La torre i el simbolisme de la façana

Entre els elements més característics destaca l’esvelta torre coronada per una agulla revestida de trencadís i una creu de quatre braços que incorpora una representació de la senyera.

També destaca el camí de ronda que recorre les quatre façanes, una solució arquitectònica que posteriorment es desenvoluparia en altres obres de l’arquitecte com La Pedrera.

L’Estrella de Venus

Al centre de la façana principal hi ha la rosassa coneguda com l’«Estrella de Venus», un exemple únic de vidriera tridimensional. La seva càrrega simbòlica reflecteix la voluntat de relacionar l’habitatge amb el passat històric del lloc, establint un diàleg entre la construcció contemporània i les restes medievals conservades als jardins.

Entre les diferents lectures i interpretacions que s’han fet d’aquest element, se l’ha relacionat amb Venus i amb la figura de la Mare de Déu, així com amb el matrimoni de Martí I l’Humà amb Margarida de Prades, celebrat a Bellesguard el 1409.

Les golfes i la innovació constructiva

Les golfes constitueixen un dels espais més singulars de la Torre Bellesguard. La seva estructura d’arcs i envans de maó permet alleugerir el pes de la coberta i crear un espai d’una gran força arquitectònica. Aquesta solució posa de manifest la capacitat de combinar funcionalitat, innovació tècnica i expressió formal en una mateixa obra.

El llegat de la Torre Bellesguard

La Torre Bellesguard ocupa un lloc singular dins l’obra d’Antoni Gaudí. El seu profund vincle amb la història de Catalunya, la reinterpretació de l’arquitectura gòtica i les innovacions constructives que incorpora la converteixen en una de les obres més personals i simbòliques del seu catàleg.