Cripta de la Colònia Güell

La Cripta de l’Església de la Colònia Güell és una de les obres més innovadores d’Antoni Gaudí i constitueix un precedent fonamental de les solucions arquitectòniques de la seva obra.

La Colònia Güell va ser fundada per Eusebi Güell l'any 1890 a Santa Coloma de Cervelló, després de traslladar-hi la fàbrica tèxtil El Vapor Vell des de Sants. Especialitzada en la producció de panes i velluts, la fàbrica destacava per l'ús d'una màquina de vapor alimentada amb carbó, una tecnologia avançada i poc habitual entre les colònies industrials catalanes de l'època. El seu disseny s'atribueix a Ferran Alsina, impulsor de diverses innovacions tècniques i organitzatives.

Al voltant del recinte fabril es va desenvolupar una colònia obrera concebuda segons el projecte d'urbanització dels arquitectes Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver, deixebles i col·laboradors d'Antoni Gaudí. La colònia comptava amb habitatges i diversos equipaments destinats a millorar les condicions de vida dels treballadors, entre els quals destacaven l'escola, la cooperativa, l'ateneu, el dispensari, el camp d'esports, la societat teatral i la biblioteca.

L'encàrrec de l'església

Pel que fa al culte religiós, l'any 1898 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí la construcció d'una església situada al capdamunt d'un turó perquè fos visible des de qualsevol punt de la colònia.

La maqueta polifunicular: el laboratori de Gaudí

Abans d'iniciar-ne la construcció, el 4 d'octubre de 1908, Gaudí va dur a terme nombrosos estudis previs i va desenvolupar un innovador sistema de càlcul estructural. Per fer-ho, va crear una maqueta polifunicular, una eina experimental construïda amb tela, cordes i petits pesos que li permetia estudiar el comportament de les forces i determinar formes arquitectòniques directament dictades per l'equilibri estàtic de l'edifici projectat.

Aquest sistema li va permetre assajar solucions estructurals i formals que esdevindrien cabdals en la seva trajectòria arquitectònica. Per aquest motiu, la Cripta de la Colònia Güell ha estat considerada sovint l'obrador experimental de Gaudí, ja que hi va posar a prova diverses innovacions constructives que més tard aplicaria i perfeccionaria en altres projectes, especialment a la Basílica de la Sagrada Família.

Una obra inacabada

El projecte va quedar inacabat quan la família Güell va deixar de finançar les obres, l'octubre de 1914, igual que havia succeït amb el Park Güell. El deteriorament de la salut d'Eusebi Güell va comportar una transferència progressiva de responsabilitats als seus fills, que consideraven ambdós projectes econòmicament inviables. A la Colònia només es va arribar a construir la nau inferior, beneïda per al culte l'any 1915 i coneguda popularment com la Cripta de la Colònia Güell.

Innovacions estructurals i geomètriques.

La Cripta s'integra perfectament en l'entorn, aprofitant el considerable desnivell del terreny. En aquesta obra, Gaudí desenvolupa una veritable lliçó estructural i geomètrica per crear un edifici d'una extraordinària capacitat plàstica.

Entre les principals innovacions destaquen les superfícies de paraboloide hiperbòlic, conegudes popularment com a formes de sella de muntar, utilitzades per cobrir les voltes que connecten els arcs del pòrtic.

Les columnes, els materials i la llum

Les columnes del pòrtic, construïdes amb basalt i maó, es confonen amb els pins que envolten l'edifici. Són inclinades i presenten una gran semblança amb les que trobem al Park Güell, construït durant els mateixos anys.

A l'interior destaca l'ús del maó en columnes, arcs i voltes, mentre que les columnes centrals que condueixen cap a l'altar estan formades per blocs de basalt molt poc desbastats. També sobresurten els vitralls de les finestres en forma de papallona, que filtren la llum i creen una atmosfera singular.

Tal com succeeix a la natura, no hi ha dos elements iguals: totes les columnes i totes les voltes són diferents, fet que reforça el caràcter orgànic de l'obra.

Reconeixement patrimonial i llegat

La Cripta de l'Església de la Colònia Güell és considerada una peça clau per entendre l'evolució arquitectònica d'Antoni Gaudí. Les solucions constructives, estructurals i formals experimentades en aquest edifici van influir decisivament en els projectes posteriors de l'arquitecte.

La Cripta de l'Església de la Colònia Güell està declarada Monument Històric-Artístic (categoria de BCIN) des de 1969 i inscrita a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2005, dins del conjunt Obres d’Antoni Gaudí.